cultura

la crònica

Vull que em plantis

Al principi de tot, ella el planta. Perquè xarrupa la sopa? Perquè les diferències s'han accentuat en una situació còmodament rutinària. La de la Júlia (Júlia Falgàs) i en Miquel –tres actors, Arnau Nadal, Eduard Serra i Genís Casals perfilen una faceta diferent del mateix protagonista– és una història de parella tan quotidiana, realista i identificable que podria donar per a moltes comèdies televisives, però que en la posada en escena teatral aconsegueix una lleugeresa que la fa agradosa i juvenil. L'autora, Clàudia Cedó, ha concebut un relat i un muntatge frescos sobre la insatisfacció en les relacions i la necessitat de retenir allò que desitgem. Ho fa amb les referències botàniques, amb un jardí minimalista d'escenografia, amb un ficus que es mor però que renaixerà al final –al capdavall és una història d'amor– i amb la calidesa de la fusta que acull els protagonistes en un viatge físic i sentimental.

Et planto , estrenada el cap de setmana a la Factoria d'Arts Escèniques de Banyoles, és un dels petits però grans noms del final de cartell de Temporada Alta. Perquè mostra la vivacitat de la jove companyia El Vol del Pollastre , formada el 2009 per alumnes de l'Aula de Teatre de Banyoles, i de la seva directora, Clàudia Cedó que acaba de guanyar la cinquena edició del Torneig de Dramatúrgia del festival i fa una setmana rebia el premi Butaca al millor text teatral per Tortugues.

En tota relació queden vestigis del naufragi, records que no sabem que guardem a la bossa en forma d'encenedor. L'objecte enllaça amb un flashback –com es van conèixer, què van fer la primera nit, què no van fer...– inserit amb tanta naturalitat com la construcció d'un Miquel que, no desdoblat en tres sinó complementat en tres, representa els monòlegs interiors, les autoreflexions, en un intent desesperat de canviar agradant l'altre. La vivesa d'Et planto s'exemplifica amb un final de musical, deliciós, com un homenatge a les comèdies dels anys cinquanta de Doris Day amb el L.O.V.E versionat per Sinatra de fons. Després de comprar les fundes del sofà i de tallar la gespa, és hora que ell la planti. I la regui, sobretot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

pensament

Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras

Girona
Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona
NOVETAT EDITORIAL

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA