cultura

festa de les lletres catalanes

lluís llort

65a Nit de Santa Llúcia

La Festa de les Lletres Catalanes arriba a l'edat de jubilació amb bona salut, com els tres premis principals: Sant Jordi, Riba i Rodoreda

La primera edició va tenir lloc el 1951

L'ano­me­nada Festa de Les Lle­tres Cata­la­nes, la Nit de Santa Llúcia, arriba a la 65a edició. És una xifra que con­vida a fer bro­mes amb la jubi­lació, cosa que no pas­sarà, perquè l'ener­gia i la salut que llu­eix com una de les cele­bra­ci­ons cul­tu­rals anu­als més impor­tants en l'àmbit català és ben sòlida. També tenen bona salut els tres pre­mis més repre­sen­ta­tius, que si fos­sin una mena de fills de santa Llúcia ja començarien a tenir edats vene­ra­bles. El premi Sant Jordi de novel·la ja té 56 anys; el Car­les Riba de poe­sia, 57, i el Mercè Rodo­reda de nar­ra­ci­ons, 18, és tot just major d'edat perquè del 1953 fins al 1997 es deia Víctor Català, pseudònim d'una mena de ger­mana, Cate­rina Albert.

Aquest any, la cele­bració de la festa tindrà lloc l'11 de desem­bre, diven­dres vinent, al pavelló firal de Tor­tosa. Inclourà un espec­ta­cle ideat per Roberto Oliván, que bar­re­jarà la tra­dició i la con­tem­po­raneïtat de les Ter­res de l'Ebre.

L'inici d'aquesta cele­bració cul­tu­ral es remunta al 1951, quan Josep Maria Cru­zet, edi­tor i fun­da­dor de la des­a­pa­re­guda Lli­bre­ria Catalònia, va voler tren­car la mono­to­nia dels dos únics pre­mis relle­vants de l'època, el Ciu­tat de Bar­ce­lona i el Nadal, en tots dos casos per a obres en cas­tellà. La intenció era recu­pe­rar l'espe­rit de les nits literàries que se cele­bra­ven en l'època de la República. Per tant, volia pro­mo­ci­o­nar la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes a través de la lite­ra­tura.

El nom de Nit de Santa Llúcia està rela­ci­o­nat amb Joan Cre­xells, un dels mem­bres des­ta­cats de l'Ate­neu Bar­ce­lonès, que va morir la nit del 13 de desem­bre, dia de Santa Llúcia, del 1926.

La pri­mera edició va tenir lloc el 1951, de manera clan­des­tina i des­a­fi­ant la repressió fran­quista, a l'inte­rior mateix de la lli­bre­ria, a tocar de la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona. El 1961 es va fer càrrec de l'orga­nit­zació Òmnium Cul­tu­ral, fun­dada el juliol d'aquell mateix any. I així, de mica en mica, van anar crei­xent les cate­go­ries de pre­mis (per això cadas­cun té un número d'edició dife­rent), les dota­ci­ons econòmiques, els ori­gi­nals pre­sen­tats, els con­vi­dats a la festa... El 1975, tot just mort el dic­ta­dor, va tenir lloc el 25è ani­ver­sari i es va fer al Palau Naci­o­nal de Montjuïc, amb més de qua­tre mil con­vi­dats. Espai que es va repe­tir l'any 2000, per com­me­mo­rar el 50è ani­ver­sari.

Els dar­rers anys s'ha vol­gut des­cen­tra­lit­zar la cele­bració i per això ha anat iti­ne­rant pel ter­ri­tori i s'ha fet en loca­li­tats com ara Sant Cugat del Vallès, Gra­no­llers, Bada­lona, Girona, Reus, Ter­rassa, Vila­de­cans, Tar­ra­gona, Vila­nova i la Geltrú... D'aquesta manera es pot ofe­rir l'espec­ta­cle que sovint ame­nitza la vet­llada dedi­cat a aspec­tes cul­tu­rals més diver­sos del ter­ri­tori català.

Les cate­go­ries actu­als dels pre­mis són Sant Jordi de novel·la (Joa­not Mar­to­rell fins al 1959), Car­les Riba de poe­sia (Óssa Menor fins al 1958), Mercè Rodo­reda de con­tes i nar­ra­ci­ons (Víctor Català fins al 1997), Fre­de­ric Roda de tex­tos tea­trals, Josep Maria Folch i Tor­res de novel·la infan­til, Joa­quim Ruyra de novel·la juve­nil, Òmnium Cul­tu­ral de comu­ni­cació i Inter­na­ci­o­nal Joan B. Cendrós de defensa de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes.

En aquesta edició, els ori­gi­nals pre­sen­tats en els tres pre­mis més des­ta­cats han estat 25 (Sant Jordi), 53 (Riba) i 48 (Rodo­reda). Tres pre­mis que al llarg de la història, sense comp­tar anys en què no es van con­vo­car i autors repe­tits, han gua­nyat 10 dones i 54 homes (Sant Jordi), 7 dones i 55 homes (Riba) i 13 dones i 44 homes (Rodo­reda).

El caràcter de rei­vin­di­cació cul­tu­ral i política, la cita impres­cin­di­ble que és per al sec­tor intel·lec­tual de la soci­e­tat cata­lana i la pro­moció que suposa gua­nyar alguna de les cate­go­ries més, en gene­ral, les subs­tan­ci­o­ses dota­ci­ons dels pre­mis, per­me­ten albi­rar encara molts més anys de Nit de Santa Llúcia, que, lluny de jubi­lar-se, encara té ganes de festa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.