cultura

La Madam Boogie recupera l'energia del piano ‘stride'

El trio empordanès, format per Albert Llovet, Davit Bayés i Rafel Rostey, presentarà el seu primer disc, ‘Strideboom!', dijous al Sunset

És un homenatge als grans pianistes de jazz dels anys 20 i 30

El trio empordanès de jazz La Madam Boogie presentarà dijous vinent el seu primer disc, titulat Strideboom!, al Sunset Jazz Club de Girona (22 h, 6 euros). El disc és un tribut als grans pianistes de jazz dels anys vint i trenta del segle passat i, concretament, com ja ho suggereix el títol, als pioners de l'estil anomenat stride piano, una evolució del ragtime caracteritzada pels salts o strides que els pianistes donaven amb la mà esquerra durant les seves energètiques interpretacions.

La Madam Boogie va néixer a principis del 2013 a partir de la idea inicial del pianista Albert Llovet d'aprofundir en “les primeres manifestacions del jazz, quan ni tan sols es feia servir aquesta paraula”. Llovet va trobar dos bons còmplices, el contrabaixista Davit Bayés i el bateria Rafel Rostey, per desenvolupar un projecte musical que té una vocació gairebé arqueològica: “Sí, de vegades m'ho plantejo així, perquè sempre vaig a les fonts directes, a les primeres gravacions de cada tema, i en faig transcripcions compàs a compàs. Això comporta molta feina. Un cop desenterrada i netejada la peça, intento fer-la meva, i hi ha una última tasca per adaptar-la al format de trio, perquè la majoria van ser concebudes per a piano sol. L'objectiu és que tots tres instruments tinguin protagonisme i, de fet, en Rafel i en Davit col·laboren també en els arranjaments”, afirma Llovet. “Volem ressuscitar el so original d'una manera espectacular, gràcies a la tecnologia actual.”

Strideboom! és “una explosió d'energia” gravada l'agost passat als estudis Ground de Cornellà del Terri per Jaume Figueres. “Vam intentar reproduir a l'estudi l'ambient d'espontaneïtat dels concerts, tocant tots tres alhora i fent palmes i xiulets que sonen en el disc.” El disc es va acabar convertint en un homenatge a 11 pianistes diferents d'aquella època daurada, amb altres tantes composicions. Hi ha alguns noms que han resistit millor el pas del temps com ara Scott Joplin, Fats Waller i Jerry Roll Morton, però en general La Madam Boogie té vocació de buscar esplèndides rareses com ara Echoes of Spring, “un tema que sembla música clàssica”, de Willie The Lion Smith, i Carolina Shout, de James P. Johnson, que Llovet va transcriure a partir d'un rotlle de pianola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda