cultura

des del jardí

vicenç pagès jordà

La degeneració del glamur

E
En un dels articles més memorables del llibre hi analitzen el rendiment mediàtic que es pot treure d'una relació passatgera amb un futbolista o una cantant

Ignoro si una tirada de daus pot abo­lir l'atzar, però sé que és pos­si­ble loca­lit­zar en una lli­bre­ria de segona mà un lli­bre sobre cul­tura por­que­ria titu­lat Basura reci­clada (Edi­ci­o­nes Tras­hu­man­tes, Gode­lla, 2002). Com que el culte al kitsch s'ha vul­ga­rit­zat, cada vegada costa més tro­bar –ni que sigui de manera serendípica– apro­xi­ma­ci­ons valu­o­ses al feno­men. El lli­bre recull les col·labo­ra­ci­ons de Casto Escópico i Frank Lasecca a la secció Fam de fem de la revista Car­te­lera Turia de València entre el 1995 i el 2000. Sota aquests noms s'ocul­ten (és un dir) dos autors espe­ci­a­lit­zats en la lle­tra ics: Lucas Soler, autor de Sólo para adul­tos: his­to­ria del cine X, i Paco Gis­bert, a qui devem Exxxpaña: his­to­ria del cine porno español.

Basura reci­clada està for­mat per una cin­quan­tena d'arti­cles dedi­cats a per­so­nat­ges com Susana Estrada, Anto­nio Ozo­res, Car­men Sevi­lla i Rap­pel, i inclou entre­vis­tes a estre­lles del cinema por­nogràfic, on tenim ocasió d'assa­ben­tar-nos, posem per cas, que l'actriu pre­fe­rida de Rocco Sif­fredi és Ana Mag­nani. Els autors de Basura reci­clada trac­ten aquest mate­rial amb una distància que no exclou la fas­ci­nació. El resul­tat és una prosa vigo­rosa posada al ser­vei del pit­jor que ha donat la cul­tura popu­lar espa­nyola de les últi­mes dècades, en un con­trast preciós que ens recorda Cul­tura por­que­ria, l'expo­sició de culte que Jordi Costa va comis­sa­riar fa tretze anys al CCCB.

Un dels arti­cles més memo­ra­bles del lli­bre es titula ¿Para qué sirve un ex? Els autors hi ana­lit­zen el ren­di­ment mediàtic que es pot treure d'una relació pas­sat­gera amb un fut­bo­lista o una can­tant. Sense altra feina que assis­tir a dis­co­te­ques, pas­se­jar en xan­dall i i agre­dir fotògrafs als aero­ports, l'ex pot asso­lir un interès mediàtic per se, i fins i tot pot crear nous exs, en una espi­ral auto­pro­pul­sora de la qual els autors brin­den exem­ples abun­dants.

Els lli­bres vells pro­por­ci­o­nen pers­pec­ti­ves noves. Fem memòria. Una fita en la història recent dels exs va ser Ricar­dito Bofill, que no devia la fama als dis­senys arqui­tectònics del seu pare sinó al fet que era l'ex de Cha­beli Igle­sias, la mare de la qual, Isa­bel Preys­ler, mereix un capítol d'honor en la història uni­ver­sal de les exs (ara mateix està vivint una preqüela amb Mario Var­gas Llosa). En una entre­vista que tro­bem en el mateix lli­bre, Boris Iza­guirre pre­cisa: “La basura es una dege­ne­ración del gla­mour.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia