Una gran exposició recorda Rusiñol, gironí per vocació
‘Santiago Rusiñol en terres gironines', inaugurada, ahir, al Museu d'Art, inclou pintures, dibuixos i algunes fotos inèdites que mostren la seva vinculació amb Girona, Arbúcies, Puigcerdà i Olot
El cap de setmana del 5 i 6 de febrer del 1926, Girona va dedicar un gran homenatge al pintor i escriptor Santiago Rusiñol, (1861-1931) amb una funció extraordinària al Teatre Albéniz, el dissabte a la nit, i, l'endemà, amb una multitudinària audició de sardanes a la Devesa i un banquet a l'hotel Peninsular, en què van intervenir els germans Darius i Carles Rahola, entre altres intel·lectuals i artistes de la ciutat, i en què Rusiñol va declarar que “si bé no era gironí de naixença, ho era per vocació i entusiasme”, com va reflectir la premsa.
Ahir, noranta anys després, es va inaugurar al Museu d'Art de Girona l'exposició Santiago Rusiñol en terres gironines, que s'obre justament amb un reportatge cinematogràfic sobre l'homenatge del 1926: una bona mostra que Rusiñol, que va visitar sovint Girona, Arbúcies i moltes altres localitats de les comarques gironines, com ara Puigcerdà, Olot i Ripoll, era “un personatge estimat” en aquestes terres, com va remarcar, ahir, la directora del Museu d'Art, Carme Clusellas, durant una inauguració que va precedir la de Temps de Flors i a què van assistir també les autoritats civils i eclesiàstiques locals; Àlex Susanna, director de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que ha produït l'exposició comissariada per Margarida Casacuberta i Vinyet Panyella, i el conseller de Cultura, Santi Vila, que va tancar l'acte ressaltant de Rusiñol “el seu esperit lliure, crític i autocrític, com a home modern, inquiet i vital, enamorat de la vida i sempre molt exigent des del punt de vista intel·lectual”. Vila va recordar que Rusiñol, mort a Aranjuez el 13 de juny del 1931, dos mesos després de la proclamació de la Segona República, havia escrit: “Una revolució és el triomf dels ambiciosos de sota sobre els porucs de dalt.” “Us sona això?”, va dir Vila, fent un paral·lelisme amb el moment actual.
Vint-i-sis pintures
L'exposició Santiago Rusiñol en terres gironines, una visita obligada no només per als visitants de Temps de Flors –acabarà en una altra data molt gironina: l'1 de novembre–, inclou 26 pintures, una vintena de dibuixos i fotografies, escrits i altres documents de Rusiñol, alguns inèdits. La mostra es reparteix en diferents sales que sumen 340 metres quadrats i segueixen el periple de Rusiñol, comarca per comarca. S'hi exposen deu dibuixos del Ripollès i del Montseny a ploma i llapis sobre paper; vuit obres pictòriques creades a Olot, el 1888 i el 1889 –la seva primera gran exposició individual, a la sala Parés de Barcelona, va ser Records d'Olot (1888)–; quatre pintures fetes a la Cerdanya el 1890-1891; deu pintures i un dibuix de Girona, del període 1908-1927; un oli d'Hostalric, del 1930, i quatre jardins d'Arbúcies, pintats entre 1927 i 1929. Reben el visitant els seus característics barret i pipa, sobre una tauleta, i un dels articles que va dedicar a El museu de Girona al seu Glosari del setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa, amb el pseudònim Xarau, en què també es pot apreciar una altra de les qualitats de Rusiñol, la ironia, subratllada ahir per Casacuberta, que també va coincidir amb el bisbe Francesc Pardo a destacar la “dimensió espiritual” de l'artista.
El catàleg de l'exposició, que es presentarà el dia 11 de juny, ha estat coordinat per Casacuberta i inclou textos de J.M. Puigvert, Narcís Figueras, M. Lluïsa Faxedas, Vinyet Panyella, Jordi Falgàs, Mercedes Palau-Ribes, M. Àngela Vilallonga, Eva Vàzquez, Glòria Granell i Iolanda Vila. El Museu d'Art també ha preparat un complet programa d'activitats al voltant de Rusiñol que començaran el 18 de maig amb una xerrada de Casacuberta.
