la crítica

Poesia administrativa

Poe­sia admi­nis­tra­tiva, aquest podria haver estat el títol de la comèdia Hol­ding. Per­ru­que­ries cani­nes, que, escrita i diri­gida per Sergi Xiri­nacs, va ser estre­nada al tea­tre El Magat­zem de Tar­ra­gona el 22 d'octu­bre. Poe­sia admi­nis­tra­tiva, sí, sem­pre que la paraula poe­sia sigui entesa en la seva dimensió més irònica, lluny de qual­se­vol sen­tit líric, apar­tada de la seva par­ti­cu­lar volun­tat d'expres­sar el món inte­rior de les idees i els sen­ti­ments. Poe­sia admi­nis­tra­tiva, sí, sem­pre que la paraula poe­sia sigui admesa, no com a ins­tru­ment metafòric del llen­guatge, sinó com a rutinària maqui­nació d'eufe­mis­mes, com a pro­ce­di­ment per al des­ba­ra­ta­ment i per­versió del llen­guatge. I és que la comèdia Hol­ding. Per­ru­que­ries cani­nes sati­ritza el món de l'admi­nis­tració, l'alam­bi­nat cir­cuit de xar­xes que con­nec­ten els dife­rents depar­ta­ments per, a la fi, no arri­bar enlloc, o arri­bar al lloc d'on s'havia sor­tit, els com­pli­cats recor­re­guts, de vega­des paral·lels, de vega­des diver­gents, que hi ha cre­ats entre pas­sa­dis­sos i ofi­ci­nes, entre tau­les de des­pat­xos i entre cadi­res depar­ta­men­tals. Aquesta és la poe­sia admi­nis­tra­tiva, l'embo­li­cada trama de nusos i de fils, l'embro­llat joc de ramals i con­ne­xi­ons arbòries que hi ha entre els que dis­po­sen i els que reso­len els tràmits que els ciu­ta­dans dema­nen. Aquesta és la poe­sia admi­nis­tra­tiva, els ela­bo­rats cir­cuits de camins d'anada i de tor­nada de tot allò que el ciu­tadà –beneit i inno­cent– con­fia rebre després d'haver pido­lat, oral­ment i per escrit, en la cor­res­po­nent instància ofi­cial.

En defi­ni­tiva, la comèdia res­pira molts aires de cos­tu­misme urbà, o ciu­tadà –i no és un joc de parau­les–. Per altra banda la comèdia no ho és tant. En pri­mer lloc, perquè encara que hi ha humor i no poques humo­ra­des, tot està pre­sen­tat sense embuts, o sigui, amb seve­ri­tat, de tal manera que no és la ria­lla el que des­til·la l'obra sinó el som­riure mordaç, cor­ro­siu, aspre. En segon lloc, perquè la repre­sen­tació, que des d'un prin­cipi cami­nava cap a un final feliç, exigència de la comèdia, desem­boca amb agror en un cri­mi­nal que acon­se­gueix lliu­rar-se de la inves­ti­gació que sobre els seus crims hi havia en curs (està clar que a aquest tipus de per­fo­ra­dora de la democràcia, car­gol fora­da­dor sense fi i sense ver­go­nya, ens tenen molt habi­tu­ats els suc­ces­sius judi­cis con­tra càrrecs públics del país: penes min­ses per a polítics delinqüents, càstigs de fireta per a ges­tors de diners ali­ens, san­ci­ons de res per als cor­rup­tes de l'admi­nis­tració).

Al cap­da­vall, Hol­ding. Per­ru­que­ries cani­nes s'allu­nya lliu­re­ment de la comèdia per entrar amb pols segur i pis­tola en mà en la repre­sen­tació d'una inves­ti­gació poli­cial, en el tea­tre d'intriga: la detec­tiu Lagarsa és con­trac­tada per un alt fun­ci­o­nari ano­me­nat Cuti­llas, que, ingenu, que no inno­cent, o tal vegada tan xafar­der com indica el seu nom, vol saber massa, o, pit­jor encara, vol saber el que no hau­ria de saber. En qual­se­vol cas, la detec­tiu Lagarsa rep l'encàrrec de desem­mas­ca­rar el traïdor, o la xarxa i el nus de traïdors, que han pro­vo­cat aquest pecu­liar, o més ben dit, pecu­ni­ari embo­lic admi­nis­tra­tiu.

La inves­ti­gació detec­ti­vesca i la història en si mateixa sem­blen una crònica periodística, però en escena, amb actors con­vin­cents i amb diàlegs tre­pi­dants, ator­guen a l'espec­ta­dor el bene­fici de som­riure, encara que amb aspror, quan con­tem­pla el tan sub­til com devas­ta­dor entra­mat de la poe­sia admi­nis­tra­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.