cultura

José Corredor-Matheos. situació crítica

montse Frisach

“Encara es confon l'interès artístic amb el valor econòmic”

Té sen­tit la crítica d'art avui?

Crec que sí. Actu­al­ment exis­teix una distància entre l'art i la soci­e­tat que no es donava abans del Renai­xe­ment, i el crític ser­veix per acos­tar i inter­pre­tar l'art a l'espec­ta­dor.

S'ha con­ver­tit el crític en artista i l'artista en crític?

És una bona pre­gunta. Tot està cap­gi­rat i la con­fusió a la soci­e­tat és gene­ral. Certs crítics volen pre­de­ter­mi­nar el que s'ha de fer, quan l'artista ha d'ésser ple­na­ment lliure. Per altra banda em sem­bla per­fecte que un artista opini sobre l'art. Les car­tes de Van Gogh al seu germà Theo, per donar un exem­ple, són d'una savi­esa extra­or­dinària, de la qual els crítics hem d'apren­dre.

Quin és el seu museu pre­fe­rit? En quin no entra mai?

De Bar­ce­lona, el Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya. Pot­ser n'hi ha algun en què no entri mai per ser de tipus tècnic. M'agra­den molt alguns museus de ciu­tats peti­tes o mit­ja­nes. A Cata­lu­nya tenim el Museu Bala­guer de Vila­nova i la Geltrú, que és un museu exem­plar. I en podria citar d'altres. Les arts pri­me­res em sem­blen més interes­sants que la major part de l'art con­tem­po­rani i, per sort, tenim a Bar­ce­lona el nou Museu de les Cul­tu­res del Món.

Tàpies té suc­ces­sor?

L'art és un con­junt i tot té sem­pre un o uns con­ti­nu­a­dors. Per ele­gir el nom d'un sol artista català d'una obra de llarga tra­jectòria diré el de Jaume Plensa. Ara bé, pen­sem que gai­rebé sem­pre n'hi ha més d'un, encara que, de vega­des, com en moments recents, aquest vul­gui i acon­se­gueixi tapar els altres.

L'art català ha vis­cut massa dels grans noms?

Evi­dent­ment. L'art és una piràmide. I no només d'una sola punta, per dir-ho així. I, per sobre de tot, molt sovint no es pot esta­blir una gran diferència entre un i tots els altres. Perquè la piràmide des­cen­deix gra­du­al­ment. El que passa a Cata­lu­nya és propi dels països petits. Quan és gran a dalt, hi ha més com­petència.

Per quins artis­tes aposta?

És una pre­gunta que com­prenc que ha de fer. Però a la meva edat no puc seguir les expo­si­ci­ons i les nove­tats en gene­ral amb la mateixa atenció que abans. Per altra banda, la poe­sia, que he prac­ti­cat sem­pre, ara em dóna més feina: no el fet d'escriure poe­mes, que sur­ten quan volen, sinó els viat­ges per fer lec­tu­res. De totes mane­res hi ha dos artis­tes que segueixo amb un gran interès i en el quals hi crec molt: Jordi Pallarés i Jordi Isern.

Real­ment interessa l'art al públic català?

Com ha pas­sat des del dis­tan­ci­a­ment entre les arts i la nova soci­e­tat fruit de la indus­tri­a­lit­zació, una part majo­ritària no s'interessa per l'art. És un fet molt clar a tot arreu. L'art el segueix una mino­ria perquè molts encara con­fo­nen l'interès artístic amb la valo­ració econòmica.

Som un poble artísti­ca­ment madur?

Sí, crec que, en uns certs nivells, és efec­ti­va­ment molt madur, per tra­dició, en la mesura que és pos­si­ble i d'acord amb els paràmetres que em sem­bla que es poden esta­blir.

Els polítics es cre­uen l'art català?

Hi ha de tot. A una majo­ria els interessa si el poden uti­lit­zar, després d'haver asso­lit el seu con­trol. I els que són benin­ten­ci­o­nats no tenen prou lli­ber­tat per donar-hi suport.


Les arts pri­me­res em sem­blen més interes­sants que la major part de l'art actual

Pot sonar a gran tòpic però no per això deixarem de dir-ho: José Corredor-Matheos és tot un senyor. I també sembla un tòpic però és impossible resumir el currículum d'aquest poeta i crític d'art que, a punt de fer 87 anys, en plena activitat i amb la seva lucidesa exquisida, afirma anar de corcoll. “No paro de viatjar perquè des que vaig rebre el Premio Nacional de Literatura el 2005 se m'ha redescobert com a poeta”, diu. Va arribar a Barcelona de petit el 1936, des d'Alcázar de San Juan, a la Manxa, i la seva obra, tant com a poeta com a crític d'art, sempre ha estat un pont entre les cultures castellana i catalana. Acaba de publicar les seves memòries, ‘Corredor de fondo' (Tusquets).


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.