Editorial

aquest mes

David Castillo

Revolució 'indie'

Aquests últims dies han apa­re­gut dife­rents notícies als dia­ris rela­ci­o­na­des amb la cul­tura i la pro­ducció de riquesa que genera. La con­sul­tora Ernst & Young ha pre­sen­tat un informe en què es demos­tra que la cul­tura és el ter­cer sec­tor amb més ocu­pació directa a Europa, davant de la metal·lúrgia, siderúrgia o l'automòbil. Per altra banda creix la pre­o­cu­pació per la deser­tit­zació cul­tu­ral al nos­tre país, sem­pre entre els fur­gons de cua. Ho he repe­tit mol­tes vega­des, però cal rei­te­rar la crítica a les polítiques cul­tu­rals erràtiques per part de l'admi­nis­tració, a la bar­ri­cada con­ti­nu­ada con­tra el sec­tor, tant amb els impos­tos com amb el model anti­cul­tu­ral que es pre­mia. No es pot atri­buir a la cul­tura l'èxit turístic de Bar­ce­lona? Què vénen a veure els turis­tes si no és Gaudí, Picasso, Dalí i com­pa­nyia? No és cul­tura l'incre­ment dels fes­ti­vals i con­certs de tots els estils? No era el lli­bre un balu­ard?

Per aquest motiu hem vol­gut des­ta­car en aquest pri­mer suple­ment d'estiu dife­rents ini­ci­a­ti­ves noves per dina­mit­zar la cul­tura al ter­ri­tori, sor­gi­des de l'àmbit pri­vat, allò que alguns van ano­me­nar “fàbri­ques de cre­ació”. Hem inci­dit en col·lec­tius d'art lliure i glo­bal, com l'espai Addend al Pri­o­rat o el Kon­vent O de Berga. Els pri­mers fent una gran inversió econòmica per­so­nal, els segons, a par­tir de l'ocu­pació d'una colònia indus­trial aban­do­nada. Tots dos des d'una men­ta­li­tat lli­bertària oberta. També la Fac­to­ria d'Art de Banyo­les, Ca l'Estruch de Saba­dell, L'ani­mal a l'esquena a Celrà i la fac­to­ria cre­a­tiva de Pepa Plana a Ter­res de l'Ebre. Són una imatge de la resistència, que s'hau­ria de sumar a col·lec­tius que gene­ren peti­tes edi­to­ri­als, gale­ries o cinema inde­pen­dent, amb per­so­nat­ges de la vàlua d'Albert Serra. Segu­ra­ment no sor­ti­rem de la idea depres­siva que no hi ha futur, però el movi­ment es demos­tra cami­nant i no cal mirar enrere ni ide­a­lit­zar el pas­sat. Inver­tir en cul­tura és inver­tir en riquesa, en estil i, sobre­tot, en el futur.


Inver­tir en cul­tura és inver­tir en riquesa, en estil i en futur



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia