cultura

Música

Sota el cel de Londres

Luna Cohen presenta avui al Born, i demà al Mas Sorrer, el seu quart disc

“A Londres estan molt oberts a la diversitat, i m'hi sento molt reconeguda”, diu la brasilera

A finals del 2014, la can­tant bra­si­lera Luna Cohen, esta­blerta durant quinze anys a Ter­rassa, va anar a Lon­dres a fer uns con­certs... i s'hi va que­dar. “Havia deci­dit estar-hi tres mesos per fer con­tac­tes, però a tot arreu on vaig can­tar em van tor­nar a con­trac­tar i em vaig entu­si­as­mar moltíssim. De sobte em vaig començar a sen­tir molt reco­ne­guda”, afirma poc abans d'aga­far un avió cap a Cata­lu­nya, on avui actuarà al Born Cen­tre Cul­tu­ral de Bar­ce­lona (20.00 h, Fes­ti­val Mas i Mas) i, demà, al Mas Sor­rer de Gualta (22.00 h). “Quan, fa quinze anys, vaig arri­bar a Bar­ce­lona, era pri­ma­vera i vaig veure, per pri­mer cop a la meva vida, un cel gris. Em va cau­sar una sen­sació tan estra­nya que vaig plo­rar. Quan el 2014, a l'hivern, vaig arri­bar a Lon­dres, en canvi, vaig tor­nar a mirar el cel i el vaig veure blau i espec­ta­cu­lar. Me'n vaig ena­mo­rar perquè, segu­ra­ment, en aquells moments em sen­tia real­ment feliç”, afirma.

Amb aquest record, Cohen ha ano­me­nat el seu quart disc Novem­ber Sky (Temps record), gra­vat a tres ban­des (Lon­dres, Bar­ce­lona i Rio) amb músics d'orígens diver­sos, mas­te­rit­zat als històrics estu­dis Abbey Road i can­tat en llen­gua por­tu­guesa i anglesa. “Juran­dir San­tana, l'arre­gla­dor, que és bra­si­ler, em va sug­ge­rir que tre­ballés amb rit­mes afro­ba­hi­ans, la qual cosa em va sem­blar sen­sa­ci­o­nal. Jo vaig néixer a Belo Hori­zonte però vaig créixer a Bahía, que és la por­tada d'entrada de l'Àfrica al Bra­sil, i sem­pre he estat una apas­si­o­nada de la seva riquesa musi­cal.” Novem­ber Sky té cançons que bas­cu­len entre el jazz, la salsa i el pop. “He cres­cut envol­tada de músics de jazz, i en l'estruc­tura harmònica dels temes es nota”, asse­gura.

Oberts a la diver­si­tat

Cata­lu­nya, segons admet, encara és “casa seva”. “Hi he vis­cut quinze anys i el meu marit és català. Hi he acon­se­guit grans coses i estic molt orgu­llosa d'haver fet tant de temps una música que, aquí, era força des­co­ne­guda”. Que a Lon­dres, però, l'encaix de la música bra­si­lera sigui dife­rent del de Cata­lu­nya ha sig­ni­fi­cat tot un revul­siu a la car­rera de Cohen. “A Lon­dres estan molt oberts a la diver­si­tat. Els angle­sos tenen una gran vir­tut: interes­sar-se molt per les altres cul­tu­res, no única­ment la bra­si­lera. Deu ser perquè Angla­terra és una illa però, a Lon­dres, estic res­po­nent cons­tant­ment pre­gun­tes al vol­tant de coses del Bra­sil i em trobo fent, almenys, tres bolos per set­mana.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia