cultura

FRANCESC CULLERÉ

PROFESSOR I POETA, GUANYADOR DEL PREMI JOAN PERUCHO

“Màrius Torres és el poeta de l'esperança lúcida”

Francesc Culleré va guanyar el premi Joan Perucho amb un poemari construït a partir d'evocacions sobre la vida, la poesia i els indrets de Màrius Torres

És el seu tercer poemari, i l'ha elaborat a partir dels passatges de la vida de Torres recopilats per Margarida Prats i visitant els espais on l'autor lleidatà va deixar empremta

Docent i poeta.
Francesc Culleré va néixer a Belianes i actualment viu amb la seva família a Balaguer, on és mestre de primària. Aquest és el seu tercer poemari publicat i segons reconeix ell mateix el més madur formalment i de contingut. El premi Joan Perucho li ha fet fer un gran salt en la seva trajectòria com a escriptor. Un dels seus objectius és endinsar-se ara en els haikus, versos de brevetat i intensitat en què la natura i la terra, un dels seus temes principals, tenen un paper destacat.
Seguir l'estètica de Màrius Torres, que és impressionant,
m'ha fet madurar com a poeta

Fran­cesc Culleré (Beli­a­nes, Urgell, 1967) ha acon­se­guit el premi Joan Perucho amb el poe­mari Màrius Tor­res, més enllà del demà, edi­tat per Mete­ora. És
el seu ter­cer poe­mari publi­cat
i suposa un gir en la seva obra, així com una lec­tura nova, inno­va­dora, de l'obra i la vida de Màrius Tor­res, con­ver­tint en poe­mes pas­sat­ges i epi­so­dis de la vida de Tor­res. L'obra l'ha pro­lo­gat Jordi Pàmies i els poe­mes són evo­ca­ci­ons per­so­nals de Culleré a par­tir de seguir els pas­sos del poeta, visi­tant els seus espais i seguint el fil del die­tari escrit per Mar­ga­rida Prats Màrius Tor­res, del poeta al lec­tor (Pagès).

D'on sor­geix aquesta obra?
Vaig fer una immersió en la vida i obra de Màrius Tor­res. La idea va sor­gir el 2009, l'any ante­rior al del cen­te­nari del poeta. El cen­te­nari em va anar molt bé, sabia que es farien molts actes i que podria anar res­se­guint tots els actes i indrets rela­ci­o­nats amb ell. Abans, havia cone­gut Mar­ga­rida Prats durant uns cur­sets per al pro­fes­so­rat de
la Noguera, i ella és una de les grans estu­di­o­ses de la vida i l'obra de Màrius Tor­res. Màrius Tor­res: del poeta al lec­tor és la font d'ins­pi­ració del recull dels poe­mes. Mar­ga­rida relata frag­ments de vida, de dies con­crets de Màrius Tor­res. Jo, el que he fet, és con­ver­tir-los en mate­rial poètic.
Vostè s'ha posat en la pell de Màrius Tor­res, ha revi­si­tat la seva vida?
Hi he fet una immersió. He anat on ell va anar i on va dei­xar empremta. I els espais em van cap­ti­var molt. Vaig recórrer amb Mar­ga­rida Prats i Sal­va­dor Escudé tots els indrets de Lleida. També Sant Quirze Safaja, el poble on està enter­rat, el sana­tori de Puig d'Olena, on va pas­sar els dar­rers anys de la seva vida, i el mas Blanc, al cos­tat del sana­tori, on ell, quan estava con­su­mit per la malal­tia i neces­si­tava aire­jar-se del cen­tre, feia algu­nes esta­des.
Els poe­mes són seus, però hi plana la poe­sia de Màrius Tor­res.
Són poe­mes meus, per­so­nals, a par­tir de les evo­ca­ci­ons dels llocs visi­tats, però intento posar-hi ele­ments i pis­tes que sug­ge­rei­xen les pre­ferències del mateix Màrius Tor­res. A ell li agra­da­ven molt les ombres, la música... Per exem­ple, ell era un gran melòman, Bach era el seu pre­fe­rit i evi­dent­ment havia de sor­tir. També la natura, cosa que de fet coin­ci­deix ple­na­ment amb la meva poe­sia: vinc de pagès i tot el que és el tema de la terra, de la natura, de la page­sia, són ele­ments bàsics en la meva poe­sia, i havia de bus­car aquest aigua­bar­reig amb la figura de Màrius Tor­res.
Després del cen­te­nari, la figura de Màrius Tor­res ja és la d'un poeta naci­o­nal, o encara cal tre­ba­llar la seva difusió més enllà de Ponent?
Jo crec que aquest tema encara s'ha de tre­ba­llar. Ell va dir que li agra­da­ria ser un poeta lle­git el dia de demà. Ho ha acon­se­guit, però se'l pot valo­rar encara més. Ell n'era cons­ci­ent, d'aquesta trans­cendència, era el seu objec­tiu. Va estu­diar medi­cina i va exer­cir un any, just abans de posar-se malalt, i al final de la vida va dir que pot­ser sí que havia val­gut la pena i havia estat més útil ser un poeta líric que no pas un metge mili­ta­rit­zat. Mal­grat les renúncies i vicis­si­tuds que va haver de viure, va ser el gran mes­tre de l'espe­rança lúdica. Va saber fer el pas del dolor a la joia a través de la poe­sia. I això és el que ha fet que la seva poe­sia tin­gui un valor uni­ver­sal.
Que la seva obra sigui la font d'ins­pi­ració d'una altra, vui­tanta anys després, n'és la prova.
Sí, i si con­tri­bu­eix a difon­dre més la seva obra, encara millor. La seva poe­sia va molt més enllà de les experiències per­so­nals. Molta gent ten­deix a escriure com si fes die­ta­ris per­so­nals, i
jo crec que els poe­tes hau­rien d'escriure sem­pre pen­sant en un recep­tor uni­ver­sal.
El lli­bre l'ha can­viat?
La influència és ine­vi­ta­ble. I seguir l'estètica de Tor­res, que és impres­si­o­nant, ha fet que jo madurés com a poeta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia