Arts escèniques

Un elixir líric

El Gran Teatre del Liceu manté les deu funcions de ‘Les contes d’Hoffmann’ tot i l’amenaça de la pandèmia

Les contes d’Hoffmann és una òpera que reivindica la poesia per poder mantenir desperta la humanitat. Com comentava la directora repositora, Agathe Mélinand, aquesta òpera reivindica que la humanitat “necessita la poesia” com a aliment de l’ànima. La producció (que s’ha retallat deu minuts condensant les rèpliques textuals i reduint mínimament alguns fragments musicals d’Offenbach per poder garantir que l’obra acaba dins dels terminis per complir amb les restriccions de toc de queda per raons sanitàries) s’estrena dilluns vinent i preveu deu actuacions, fins a l’1 de febrer.

L’òpera consagraria Offenbach com a compositor d’òpera dramàtica (més enllà de les operetes que l’havien fet popular) de manera pòstuma. L’espectacle té un repte, segons el director musical, Riccardo Frizza: “Que es mantingui la tensió musical al llarg de tota l’obra. El format del llibret es divideix en contes, amb una música que varia en funció de cadascun. No hi ha la coherència d’una història que va avançant en dramatisme. Les contes d’Hoffmann narra els infortunis del poeta Hoffmann, obsessionat a triomfar en l’amor, a través de tres històries doloroses inspirades per dones: la freda nina Olympia, la fràgil i innocent Antonia i la cruel cortesana Giulietta.

Laurent Pelly va estrenar aquesta producció el 2002. I es va poder veure al Liceu el 2013. La seva mirada escènica recull les dues cares del romanticisme: una història fosca, per una banda, i un punt oníric, per l’altra. Aquest títol s’ha vist en 25 ocasions al teatre de la Rambla. L’estrena a Barcelona, però, va ser en versió castellana al Teatro Eldorado, el 1905. Al Liceu no es va poder veure fins al 1924. La peça es coneix com una de les obres de més complexitat vocal per al protagonista, Hofmann (en part, per la durada de l’òpera, però també per la seva varietat musical).

Tots els artistes que hi havia en la roda de premsa ahir celebraven el privilegi de poder estar actuant, en una Europa en què les restriccions al públic en l’òpera fan inviables les produccions. Ginger Costa-Jackson (Giulietta) recordava, per exemple, que s’ha passat vuit mesos en pijama a casa, esperant una trucada que redrecés la seva agenda d’anul·lacions. El mateix John Osborn (Hofmann) admetia que el segon mes de confinament va caure en un desànim que va pal·liar, puntualment, amb la jardineria a la seva casa de Califòrnia.

Pel que fa a les noves restriccions per la pandèmia, el director artístic, Víctor García de Gomar, remarca que demà es reuneix novament el Procicat, i que hi podria haver una “estabilització”. Tenen la porta oberta a “noves restriccions”: tots els escenaris estan plantejats. De Gomar diu que no poden deixar d’estar amb l’ai al cor, perquè en qualsevol moment es pot “trencar el somni” de la sala de representar l’espectacle. De moment, han tingut un ensurt, que se salvarà abans de l’estrena. Una integrant del repartiment és contacte d’un positiu i ha hagut de quedar confinada, tant ella com les dues persones que hi van establir contacte al Liceu. Els protocols funcionen perquè l’elixir d’Offenbach pugui arribar amb garanties al públic.

LA XIFRA

25
funcions
s’han vist de ‘Les contes d’Hofmann’ al Liceu al llarg de la història. Ara se’n preveuen deu més.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona