Cultura

Il·lusió i incertesa

Alba Sabaté torna a la novel·la amb ‘Galetes de mel i gingebre’, obra d’iniciació que planteja l’amor de dos adolescents que busquen sentit a un món d’incerteses

“M’agrada dignificar la joventut perquè representa una obertura al món”

Després de guanyar el premi Marian Vayreda d’Olot el 2013 per Aniversari i de ser la finalista del Prudenci Bertrana 2015 per L’hotel blanc de la platja, Alba Sabaté (Manresa, 1962) torna a la novel·la amb Galetes de mel i gingebre (Columna). Novel·la d’iniciació, planteja l’amor de dos adolescents que busquen el seu lloc a un món ple d’incerteses. L’Arnau i la Renata estan a punt de deixar l’institut de Barcelona on estudien. Ell, un noi que es vesteix de dona d’amagat; ella, una noia que es canvia sovint el color dels cabells i de les ungles, que se sent fascinada pel número cinc i que penja periòdicament selfies a Instagram. Ell li demana que li faci fotos vestit de dona, ella s’hi avé. La novel·la, amb personatges juvenils, és plena de sorpreses i també de dolor.

Alba Sabaté és una veterana de la narrativa catalana. Professora de literatura, va debutar el 1994 amb La frontera de la llum (1994). A més de les esmentades, té Paradisos d’aigua (2005) i Cançó de setembre (2012). Parlem amb l’escriptora en roda de premsa telemàtica sobre una novel·la plena de dualitats. L’editora de Columna Glòria Gasch explica que Galetes de mel i gingebre encara ha de tenir el suport de la crítica que es mereix “una autora d’una gran exigència formal”. “Escriu amb una gran lucidesa i profunditat sobre una tragèdia que uneix els dos protagonistes”, diu.

Sabaté reflexiona que li agrada escriure sobre la vida quotidiana, sobre el que ens passa a tots. Després d’haver tocat la memòria i la vellesa a Aniversari, a L’hotel blanc de la platja reflectia una història de personatges de mitjana edat, amb un càncer de pit com a punt de conflicte. Ahir va reiterar que la nova novel·la volia personatges joves i que li ha costat, malgrat ser professora d’institut de fa molts anys: “M’agrada dignificar la joventut. Ha estat agraït perquè la joventut és dual, una obertura al món. Tens temps i afrontes la vida amb il·lusió. També és una època de dubtes. Per exemple: què estudiaré? La inseguretat és un element, com l’amor i el sexe, que també havia utilitzat als llibres anteriors.”

La història recorda la literatura juvenil, però amb un toc negre, amb suïcidi i embolics mentals que ens poden acostar a Françoise Sagan o, fins i tot, a la celebrada Susan Hinton, autora de les novel·les adaptades per Coppola. Sabaté puntualitza que “sobretot de Sagan perquè va fer novel·les d’iniciació”. “De vegades defujo la literatura juvenil a classe i anem directament a Kafka o Shakespeare perquè m’agrada proposar als alumnes llibres d’iniciació.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La meitat dels presos polítics, de permís penitenciari per celebrar Sant Jordi

Barcelona
CULTURA

Consulta totes les novetats editorials en català d’aquest Sant Jordi

GIRONA

D’Helena a Pandora

vilanova i la geltrú

Ebri Knight, oda al carrer

BARCELONA

Nadal reivindica la universalitat dels ‘Noms d’una vida’

girona
JAUME VIDAL
PERIODISTA CULTURAL

“Perviu la idea que la cultura és per a gent d’un nivell”

l’hospitalet de llobregat

El tast d’un banquet

Barcelona

La capitalitat de la sardana ganxona arrenca l’1 de maig

Txékhov reescoltat, a ‘Las canciones’

BARCELONA