cultura

Patrimoni aprova la rehabilitació de la Casa de la Reina Sibil·la de Fortià

També dóna llum verd a la restauració de les esglésies de Meranges i Pardines

L'Ajuntament de Fortià, el desembre del 2008, va fer un esforç per adquirir la Casa de la Reina Sibil·la de Fortià, amb l'ajut del Departament de Governació i Administracions Públiques, que va contribuir a l'operació aportant, a través del PUOSC, 660.025 euros en l'operació. L'objectiu era convertir l'immoble, declarat bé cultural d'interès nacional, en un edifici de serveis municipals. El primer que va caler fer, però, va ser una rehabilitació d'urgència segons un projecte redactat per l'arquitecte dels serveis territorials de Cultura, Ramon Castells, ja que estava en molt mal estat, especialment la coberta, i tenia degoters i filtracions d'aigua. Posteriorment es va elaborar un projecte integral de rehabilitació, que la comissió va rebutjar. L'Ajuntament, però, va corregir aquells aspectes que la comissió va considerar inapropiats, i aquesta el va aprovar, amb les indicacions habituals, de sotmetre l'obra a control arqueològic. El primer projecte alterava una sèrie de volums, la disposició interna de les plantes, de manera que s'havien de fer una sèrie d'obertures que no acabaven de convèncer els membres de la comissió, i es feia una instal·lació poc adequada d'un ascensor. El nou projecte observa una planta més aproximada a la històrica, recupera una antiga sala, molt àmplia, amb arcuacions típiques dels masos empordanesos, que fins ara no estaven al descobert, i situa l'ascensor en un emplaçament en què es redueix l'impacte patrimonial.

El valor de la casa noble, de 500 m² edificats i més de 6.200 m² de sòl no urbanitzable, resideix, sobretot, en els elements arquitectònics de la façana. Sibil·la, filla de Fortià, va ser esposa (1377) del rei Pere III el Cerimoniós i és una de les poques reines catalanes que ha tingut el país. En morir el rei, Sibil·la va ser perseguida pels fills d'aquest i reclosa al castell de Montcada.

Redreçar el campanar

La comissió va informar positivament dels projectes de rehabilitació de l'església de Sant Esteve de Pardines i la de Sant Serní de Meranges. A l'església de Sant Esteve, romànica, es tracta de redreçar la inclinació del campanar, que és una torre de defensa construïda el segle XIV sobre de l'absis, quan el temple va ser integrat al complex emmurallat que envoltava el nucli urbà. L'església de Sant Serní de Meranges, també romànica, es troba en força mal estat. Un primer projecte va ser refusat per la comissió perquè incloïa, entre altres coses, posar contraforts de formigó a l'exterior, però el segon, convenientment modificat, sense contraforts i amb un fossat que recollirà les aigües a través de conductes, evitant que es filtrin, ha estat aprovat. La comissió també va donar el vistiplau al projecte de rehabilitació de la part de la Coma Cros de Salt, que ha d'acollir el Centre d'Arts Escèniques de Girona i Salt, El Canal, que l'Ajuntament ha sotmès a la seva anàlisi perquè està declarat bé cultural d'interès local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”

campdevànol
música

La cantant kurda Aynur Dogan encapçala el FIMPT de Vilanova i la Geltrú

vilanova i la geltrú
MÚSICA

La periodista empordanesa Georgina Arnau debuta en la música com Genna amb ‘El pacte’

castelló d'E.
art

El ‘Bestiari’ de Carlos Casas porta a Venècia sons i imatges d’onze parcs naturals catalans

venècia
Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

torroella / figueres
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA