Cinema

Llàgrimes pel capità Von Trapp

Mor Christopher Plummer, intèrpret de ‘Somriures i llàgrimes’ i guanyador de l’Oscar per ‘Principiantes’

Quan el febrer del 2012 es va celebrar la gala dels Oscar, Christopher Plummer va quedar fora de la llarga llista de grans intèrprets marginats de la màxima glòria cinematogràfica. El seu personatge de Hal a Beginners (Principiantes) tenia dos asos a la màniga que el feien favorit: patia un càncer terminal i decidia rebel·lar-se contra els prejudicis i sortir de l’armari, a 75 anys. No va ser, però, d’aquells Oscars inesperats que s’obliden aviat. A més de ser l’actor més gran de la història a ser guardonat (tenia 82 anys), el premi feia justícia a una trajectòria llarga i prolífica, amb un paper que li va donar una popularitat enorme a mitjan anys seixanta: el capità Von Trapp, el pare de Somriures i llàgrimes.

L’actor canadenc va morir ahir a Connecticut (Estats Units) a 91 anys, segons va confirmar la seva família. “Chris era un home extraordinari que estimava i respectava profundament la seva professió, amb excel·lents maneres a l’antiga, un humor crític i musicalitat en les seves paraules”, va escriure el seu amic i representant Lou Pitt al diari especialitzat Deadline.

Christopher Plummer ha treballat fins al final: posava veu a un dels personatges del film animat Heroes of the Golden Masks. De fet, 30 pel·lícules de la seva extensa filmografia (ha acabat interpretant 217 papers, segons la base de dades IMDB) els ha rodat durant una última dècada gloriosa, en què ha aconseguit l’Oscar pel seu treball a Beginners i dues nominacions més per La última estación , de Michael Hoffman (2010), i Todo el dinero del mundo, de Ridley Scott (2017). Kevin Spacey havia de fer aquest paper, però va ser acomiadat per les acusacions d’abusos sexuals.

Estrella teatral

Nascut a Toronto el 1929 amb el nom d’Arthur Christopher Orme Plummer, era l’únic fill d’Isabella Mary, secretària del degà de ciències de la Universitat McGill, i John Orme Plummer, venedor de valors i accions. El seu besavi, John Abbott, va ser el primer ministre del Canadà de 1891 a 1892. Des del seu debut de 1950, Christopher Plummer va ser considerat com un dels actors canadencs més brillants de la seva generació. Després de debutar a Broadway el 1954, va fer el salt al cinema nord-americà amb Sed de triunfo (1957), de Sidney Lumet, i El vent travessa els Everglades (1958), de Nicholas Ray. No van batre rècords de taquilla, però aquesta última va obtenir bones crítics. Al jove Plummer li va costar transmetre el seu carisma dels escenaris (va guanyar dos premis Tony) a la pantalla. El 1964, va participar a la superproducció La caiguda de l’Imperi romà. La fama li va arribar quan tenia 36 anys amb un dels musicals més celebrats de Hollywood, Somriures i llàgrimes (1965), tot un clàssic, apreciat per generacions molt diferents. Hi interpreta el rígid però entranyable pare de la família Von Trapp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona