Relats després de cançons
El músic de Manacor Miquel Serra debuta en el món literari amb ‘Pendents que arribin els conqueridors’
Serra escriu sobre “fets improbables” però, a la vegada, “versemblants”
El món creatiu –singular, experimental i suggeridor– del manacorí Miquel Serra, autor durant l’última dècada d’uns quants discos que són petits tresors de la música de les illes Balears, s’obre a nous horitzons amb la publicació de Pendents que arribin els conqueridors (Empúries), un llibre de tretze relats escrits amb la intenció d’emular autors que Serra llegeix amb devoció com Lucia Berlin, James Salter i Isaac Babel. Entre les històries que s’hi amaguen hi ha la d’un fanàtic dels superherois de la Polònia comunista, un mort que és espectador de la seva pròpia vetlla i un tastador de formatges que, fatigat, acaba proclamant que abans menjaria carn humana que formatge. “Tots tenen un punt d’humor negre, d’humor obscur”, confessa Serra, que ha partit d’idees que li provoquen, simplement, “plaer d’escriure” i que juga amb la “faceta ridícula” amb què tot individu es troba quan s’enfronta a una cosa “tan grossa, irreversible i decisiva com és la mort”.
Enamorat del relat per la possibilitat, segons afirma, de no haver-se de centrar en una única història i uns mateixos personatges, Serra confessa la seva predilecció per escriure sobre “fets improbables però versemblants”, amb un estil –segons assegura Jordi Rourera, editor d’Empúries– que “t’obliga a plantejar-te constantment si allò que llegeixes és realitat o ficció”. “Tenien personalitat i un llenguatge excel·lent”, diu Rourera referint-se als primers contes que Serra li va enviar poques setmanes abans del confinament. “M’irrita un poc llegir coses en una llengua que no és la que es parla”, afirma també el manacorí, més a prop de, per exemple, “Josep Pla” que no pas d’un “gegant de les lletres” com el també manacorí Miquel Àngel Riera.
Miquel Serra no té ni de bon tros intenció d’arraconar la música, però. D’aquí a poques setmanes publicarà un disc amb cançons –”efectives i gracioses”– del seu germà Joan (la mort del qual ja va inspirar, l’any 2018, un documental guardonat en el Festival In-Edit) i, a la primavera, té previst entrar a l’estudi a gravar un altre disc amb material totalment seu.
