Altres

Els 35 inèdits de Centelles, a Vila-seca

La Fundació Vila Casas també exposa l’obra de Ricard Duran i Maria Alzamora, a Torroella

“Quina crueltat és la guerra!... Quins quadres per la carretera! Se’m fa un nus a la gola. El meu esperit de fotoperiodista ha desaparegut i no em veig amb cor de baixar del camió i fer fotos”, va deixar dit Agustí Centelles, el febrer de 1939. Per sort nostra, aquell republicà sí que va acabar fent el cop fort i, armat amb una Leica que li va costar 900 pessetes, va captar imatges que han esdevingut testimoni etern des de la primera fila d’aquella guerra.

Un míting polític a Montserrat, el comiat d’una parella en què ell se’n va al front, la mirada d’un soldat a la trinxera o uns nens jugant a afusellar. Testimoni d’una guerra. 1936-1939 és l’exposició que reuneix per primera vegada les 110 còpies positivades pel mateix Agustí Centelles, més les 35 còpies digitals que ha positivitat el seu fill Sergi a partir dels negatius del seu pare. Són 145 instantànies que la Fundació Vila Casas , sota el comissariat de Daniel Giralt-Miracle, exposa al castell de Vila-seca (Tarragonès) fins al 19 de setembre.

Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas, destaca que les fotografies inèdites tenen “un valor incalculable” i permeten contextualitzar molt millor la vida i l’obra de Centelles. “És el relat de l’horror, tamisat per la mirada poètica del fotoperiodista, una mirada que copsa a l’instant el moment precís”, declara.

Rescat de l’oblit

La Fundació Vila Casa exposa al museu de fotografia contemporània Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) una mostra centrada a rescatar de l’oblit el fotògraf Ricard Duran (1916-1986). Mirada, llum i equilibri recull 75 fotografies d’aquest artista amateur que mostren una “dicotomia” entre l’aspecte més documental i el més artístic de Duran, com remarca el seu comissari, Eduard Betran. Entre altres, es recupera algunes de les fotografies de la Barcelona “més fosca” després de la Guerra Civil, que es contraposen amb “la lluminositat” que desprenien les tropes americanes durant la seva estada a la ciutat comtal. També al Palau Solterra la fotògrafa empordanesa Maria Alzamora (Ordis, 1992) intenta explicar el moviment dels cossos captant com es mouen nou ballarins, a El gest mínim. Les dues exposicions estaran obertes fins al 2 de maig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera