cultura

Crítica

de. música

Alquímia

Tot passejant veieu caure la tarda dins el plàcid jardí del castell, un punt de tramuntana esventava el fàstic de la calorada, l'aire us reviscolava el cos mentre els ulls advertien un gruix de gent, d'edats prou sòlides i vetustes, que s'encaminaven amb aquella càndida inconsciència de l'anada del xai cap a l'escorxador, tot guipant un camp d'userda. I és que per molts Carlos Santos era una pur misteri...

Aquest any, el XVII Concert de Música Catalana adjurava del classicisme a favor de la contemporaneïtat. Encert total. Aquells que s'esperaven la sardana d'antany haurien de somiar-la, perquè si alguna cosa quedava ben clara era la innovació.

Part primera: la cobla interpretava cinc sardanes lliures amb una orquestració rica, plena de color i cromada amb percussió. Sensacional Rhapsody for cobla de Kevin Kaska, que amb una meravellosa mescla d'ecos jazzístics fins s'aproximava al western. Aire festiu, to alegre i distès, estupenda diversió.

Part segona: la cobla executava Fantasies del Ges, de Pitu Chamorro, caprici deliciós en tres parts en què capien ecos de tango, vals i swing. Magnífic moment. Gent entusiasmada. Apareixia llavors Jordi Molina, descalç i empunyant una tenora, resseguint una esfèrica repetia, un i altre cop, sons i gestos, fins a adormir-se. Gent estupefacta. Riotes, befes... Tot seguit s'estesava al terra, la tenora com un penis desfermat i, al damunt, oberta, la soprano Begoña Alberdi proferint esgarips orgiàstics, sometent l'instrument a un vessament quimèric i abrasiu. Perplexitat, crits, protestes, indignació. La cosa continuava, Carles Santos i les sis tenores sotmetien a l'auditori a unes coloratures impossibles, un caos vibrant i espectacular amb un apoteòsic vivace final.

Públic: “Bravo!”, “Fora!” Aplaudiments... Xiulets.

Comentaris: “Que no els agrada?” “No!” “Doncs perquè no se'n van”; “Perquè riurem...” “Doncs callin!”... “Què ha estat aquesta collonada?” “Però què diu, si aquest senyor és un geni...” “Un geni? M'encantaria que li quedés la tenora embossada!”

Vet aquí sis tenores i un senyor. Impagable!

Santos & Cobla: Contemporaneïtat
Intèrprets: Carles Santos (pianista i compositor), Begoña Alberdi (soprano), Jordi Molina Sextet de Tenores i Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona
17 de juliol del 2010, Festival Castell de Peralada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Una programació interdisciplinar per a la Nit d’Estiu de La Fundació ”la Caixa”

GIRONA
DANSA

El Mercat de les Flors reforça vincles enmig de les reformes

BARCELONA
Estrenes de cinema

Zombis amb zeta de zen

Barcelona
comunicació

El Punt Avui proposa un estiu farcit d’entrevistes i festivals

girona
Michel Franco
Director de cinema

“La manca de substància s’intenta tapar amb diners”

Barcelona
MOSTRA

L’Ideal estrenarà l’exposició ‘Jules Verne 200’ al setembre amb tecnologia d’última generació

Barcelona
cultura

Mariscal presenta el seu càntir “ondulat” per l’Argilà d’Argentona

Argentona
Literatura

‘Callahan’ Ruiz es treu la màscara a ‘Insània’ per a narrar pors i traumes que el turmenten

Girona
lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona