Mor als 86 anys el pianista Francesc Burrull
Va ser una figura clau del jazz a Catalunya i de la Nova Cançó
La seva trajectòria va ser reconeguda amb el Premi Nacional de música (1992) i la Creu de Sant Jordi (2017)
El compositor i pianista Francesc Burrull ha mort aquest dissabte a Barcelona als 86 anys d’edat, segons ha informat la discogràfica Picap a les xarxes socials. Va ser, al costat de Tete Montoliu, un dels pioners del jazz a Catalunya i el principal arranjador i compositor de la Nova Cançó.
Ha mort Francesc Burrull, músic importantíssim que va col·laborar amb la majoria dels nostres artistes, Serrat, Raimon, Llach, N. Feliu, G. Motta, J.B.Humet etc. El nostre condol a familiars i amics DEP
— ♫Discogràfica Picap♫ (@Picap) August 28, 2021
Nascut a Barcelona el 18 d’octubre de 1934, Burrull va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Pere Vallribera i es va decantar cap al jazz en coincidència amb Tete Montoliu.
Al llarg de la seva carrera va crear conjunts com Latin Blego (amb Jaume Villagrasa, Jordi Coll i Agapit Torrent) i Latin Quartet, i va formar part d’altres com Catalonia Concerts Jazz, l’Orquestra Montoliu, Nits de Jazz Quintet, Swing X5 i la Big Band del Sindicat de Músics, creada a Barcelona al voltant de 1980.
El músic va tocar amb músics de prestigi internacional com Chet Baker i Sidney Bechet, i més recentment amb Paquito D’Rivera i Jean Luc Ponty. També ha col·laborat amb els intèrprets establerts a Barcelona Errol Woiski i Peer Wyboris i amb el músic de la seva generació Josep Farreras.
Als anys 60 es va convertir va treballar amb els Setze Jutges i va ser el director artístic a la discogràfica Concèntric. Burrull va estar rere alguns dels primers èxits de Raimon, Lluís Llach, Guillermina Motta, Maria del Mar Bonet i Pere Tapias, entre altres. D’aquesta etapa destaca la seva tasca com a arranjador de Joan Manuel Serrat.
La seva col·laboració amb el cantant del Poble-sec va començar el 1967, quan va fer els arranjaments de l’EP Cançó de matinada, on a més del tema homònim figuren “Me’n vaig a peu”, “Paraules d’amor” i “Les sabates”. El 1972 es va retrobar amb Serrat en els arranjaments del disc Miguel Hernández.
El 1992 va obtenir el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya per les seves interpretacions de jazz i el 2017 se li va concedir la Creu de Sant Jordi.