Crítica
música
Els prodigis de la veu
Després d’haver fet una gira, aquests últims mesos, amb Maria Arnal i Marcel Bagés i haver-se posat al servei de l’artista sonora nord-americana Holly Herndon, fa només uns dies en el Sónar, per a un experiment amb sons polifònics i intel·ligència artificial, les barcelonines Tarta Relena van exhaurir les entrades de la Sala 3 de L’Auditori per a la presentació de Fiat lux (Indian Runners), el primer disc de llarga durada que publiquen d’ençà que, l’any 2016, Marta Torrella (contralt) i Helena Ros (soprano), amigues d’escola, van decidir formar, a l’espai cultural El Pumarejo, aquest sorprenent, enigmàtic i inusualíssim duo de música a cappella.
Envoltades per un cercle lluminós que emfasitza el concepte de ciclicitat sobre el qual pivota Fiat lux, i amb una àmfora de terrissa damunt la mateixa taula des d’on se servien programacions electròniques, Tarta Relena van cantar a la Mare de Déu, Safo de Lesbos o la tribu de dones paixtu de l’Afganistan en un concert que va ser tota una demostració dels prodigis de veu i que va culminar amb una vella cançó mallorquina de collir figues precedida... per un fragment de Björk.
Una proposta, a priori, arriscada que, tanmateix, no deixa de sumar adeptes i que, junt amb les propostes d’artistes com ara Joana Gomila, Anna Ferrer i Maria Arnal, posa en relleu l’estimulant manera amb què tota una nova generació d’artistes catalanes furga en la tradició.