Llibres

Lluita de famílies, urbana contra rural

Santiago Álvarez (Múrcia, 1973) és novel·lista, baixista –de la banda Innerlands–, organitza festivals –com ara València Negra–, porta clubs de lectura, fa xerrades i tallers literaris i ha escrit, dirigit i interpretat diversos musicals teatrals –amb música adaptada. Ara, presenta la tercera novel·la, Muerdealmas, publicada per AdN.

L’Abel surt del psiquiàtric i vol refer la seva vida amb la dona i el fill. Un oncle seu s’ha suïcidat i els ha deixat una casa al poble Muerdealmas. Allà, els rebrà un entorn hostil, sobretot per la rocosa família Osset. La confrontació serà inevitable.

Després de dues novel·les policíaques ambientades a la ciutat de València, La ciudad de la memoria (2015) i El jardín de cartón (2016), Álvarez ha canviat de registre.

“Sempre mires d’escriure una novel·la diferent, no en el sentit de diferent a tot, diferent a les teves anteriors. No estava còmode escrivint un format i unes trames de novel·la que ja han estat molt utilitzades; a més, tampoc hi puc aportar gaire cosa. En canvi, sí que volia fer gènere country noir”, explica l’autor, i cita referents com ara Jim Thompson, Daniel Woodrell i Chris Offutt.

“Tenim un territori molt adient per a aquest gènere, l’Espanya buida.” Ell, en concret, s’ha inspirat en la zona de la Tinença de Benifassà, al Maestrat de Castelló, a tocar de Tarragona. “Vaig descobrir aquest territori i d’allà van sorgir l’obra i els personatges.”

“És una zona amb set pobles que, entre tots, no arriben als 200 habitants en temporada baixa, perquè a l’estiu sí que hi anem a passar-ho bé en l’espai natural, però, després, allà els abandonem. Vaig tenir la sensació que la distància amb la civilització és més gran que la que marca el quilometratge.”

“El poble de Muerdealmas i el que hi passa és ficció, però la resta de localitats i espais que hi surten són reals i el que explico que hi va passar, també.”

Amb una de les dues famílies protagonistes, els Osset, l’autor crea “una mitologia d’un clan rural portada a l’extrem”. Perquè l’obra, de capítols breus, és un thriller psicològic en un ambient angoixant recorregut per velles rancúnies. I també de noves. “Volia mostrar com topen la visió urbana i la rural, sense demonitzar cap de les dues”, afirma.

“Hi ha un narrador neutre, en tercera persona, que explica la part dels Osset, que són gent de poques paraules. I després hi ha un narrador en segona persona per descriure les vivències de l’Abel, des de dins seu. El que importa és com expliques les històries, i vaig trigar a trobar com mostrar la duresa del territori, dels personatges, del que passa”, comenta Álvarez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín