Arts escèniques

Mirador

Jugar a obviar Déu, després de la pandèmia

El món de l’art és antisistema per definició. Aquest any, que tot just les platees surten ranquejant d’una temporada baixa d’ocupació a conseqüència de la pandèmia, les diverses formes de Déu a l’escena han sortit amb una targeta groga. I no ho diem només per les dues propostes que versionaven el Paradís perdut de Milton ni per l’alliberament d’El diablo cojuelo (preferim als Rhum d’humor blanc que els que senten el pes del clàssic al turmell). També Prusik convocava a una societat matriarcal que okuparia aquell paradís d’Adam i Eva. I Els de Psirc a Després de tot es traslladaven a un espai verge per teixir una nova relació humana amb la Natura (no precisament més curosa amb e Medi Ambient).

Conde de Torrefiel (Una imagen interior) és la referència del text projectat. És la veu silenciosa del narrador omniscient, que sobrevola l’esdevenir dels personatges, com un Déu. I en el text projectat hi ha hagut també contínues referències dels artistes a rebel·lar-s’hi. A denunciar l’artificiositat (com si el text tingués més poder que e lpropi artista). Ben Duke (de Paradise lost) ja planyia el traductor que havia d’anar posant les cites perquè, avisava, improvisaria força! O el tècnic que projectava les cites de Grandissima illusione es declarava en vaga. I deixava de donar referències textuals. També hi ha hagut algunes crítiques tuiteres a errors en les conjugacions de les traduccions (en alguns espectacles internacionals) però que, ens diuen, es corregien en segones sessions. Els errors per les presses és un símbol del temps. L’artista creador es rebel·la contra si mateix i en fa partícip l’espectador. El Grec ha permès reconnectar. Al setembre, amb el Catalunya aixeca el teló, es recuperarà l’empenta! El test d’esforç Grec ha estat profitós. L’artista s’ha menjat el Déu de la por i de la mandra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera