Música

Hereus d’Antònia

El retorn d’Antònia Font, que avui actuen al Palau Sant Jordi amb entrades exhaurides, coincideix amb una nova efervescència del pop d’autor a les Illes

“A Antònia Font, quan teníem quinze anys, els seguíem de poble en poble en moto”

Van deixar-ho córrer a finals del 2013 i, aquest 2022, han tornat amb un nou disc, Un minut estroboscòpica, i quatre concerts davant grans audiències, l’últim dels quals serà avui al Palau Sant Jordi, amb entrades exhaurides. En aquests gairebé nou anys sense Antònia Font, però, ha aflorat a les Illes tot un moviment de pop d’autor en llengua catalana que ha posat de manifest l’enorme empremta que va deixar el grup de Joan Miquel Oliver, Jaume Manresa, Joan Roca i els germans Pere i Pau Debon en diferents generacions, ja, de músics mallorquins. “Antònia Font ens van demostrar que podíem parlar del nostre dia a dia a Mallorca sense prejudicis i amb un llenguatge propi”, explica Llorenç Romera (Son Dureta, 1986), del grup Salvatge Cor, que enguany han publicat un tercer disc, anomenat Cruïlla (Magic in the Air Records), amb influències també de músics nord-americans com Bon Iver i Frank Ocean, que inclou un tema, De mi , construït a partir de les lletres de Dins aquest iglú, Batiscafo katiuscas i Alegria, tres de les cançons més reconegudes d’Antònia Font. “Els Pets, per exemple, també ens agradaven molt, però amb Antònia Font va ser especial”, recorda Romera, que no es va perdre el concert de retorn del grup el juny passat a Inca davant més de 12.000 persones. “A Antònia Font, quan teníem quinze anys, els seguíem de poble en poble en moto i, en els seus concerts, realment flipàvem molt.”

Da Souza, per la seva part, que avui al Sant Jordi obriran, a les 20 h, el concert d’Antònia Font i el 12 de novembre compartiran amb Joan Miquel Oliver una Mallorca party a La Mirona de Salt en el marc del Temporada Alta, reconeixen també obertament la influència que ha exercit en ells la música dels autors de Taxi. Van debutar fa gairebé una dècada amb el paraigua del segell osonenc Famèlic, però els seus dos últims discos, Salsa agredolça (2020) i Dies d’attrezzo (2022), publicats per Bankrobber, han significat per a ells un nou impuls. “A Mallorca, musicalment, mai no han deixat de passar coses, però és cert que en els darrers dos o tres anys hi ha hagut un boom de propostes molt sòlides i, cadascuna de les quals, amb una veu molt marcada”, assenyala Lluís Cabot (Palma, 1990), que a Dies d’attrezzo ha cedit terreny als seus companys de grup pel que fa a les composicions. “Antònia Font són la influència comuna de tots aquests nous grups”, defensa. “Van ensenyar-nos que, fugint dels cànons i movent-te per les perifèries, podies fer igualment la música pop que et donés la gana.” Una cançó de Dies d’attrezzo té un títol que perfectament podria haver firmat Joan Miquel Oliver (Robots de neteja), i una altra, S’ombra, aborda el que tantes bandes mallorquines són incapaces de defugir: la pressió turística i urbanística a què està sotmesa l’illa. “Mallorca està feta un desastre, i si això no s’expliqués en les cançons que fem els grups mallorquins d’ara seria realment molt estrany, ja que és una part important de la nostra realitat”, diu Cabot.

L’empremta d’Antònia Font, però, traspassa generacions i és palpable en músics que van néixer quan Antònia Font ja estaven en actiu. Maria Hein (Felanitx, 2003), que fa un any es va estrenar discogràficament amb Continent i contingut ( Hidden Tracks ), els reconeixia la influència en una entrevista a aquest diari: “És curiós perquè, quan es van dissoldre, jo tenia només onze anys i no els vaig poder veure mai en directe, però jo, i diria que molta gent de la meva generació, i fins i tot una mica més joves també, a Antònia Font els escoltem moltíssim.” Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, 1999), per la seva banda, amb dos discos publicats amb Bankrobber, va tenir l’oportunitat d’obrir el concert d’Oliver i companyia al juliol a València. “Antònia Font van néixer quan jo vaig néixer! Els escoltava amb els pares al cotxe i tinc vídeos, fins i tot, de jo amb tres anys, cantant-los i ballant!”, recordava a El Punt Avui quan, l’estiu del 2020, va presentar el seu debut.

“Hi ha molts noms, ara a Mallorca”, assenyala finalment Romera, de Salvatge Cor. “Clara Fiol, Joana Gomila... i Plan-ET mateix, que recorda Bad Bunny, però que té una actitud cent per cent mallorquina. El teixit cultural a les Illes és feble, però fa uns quants anys que hi ha diverses fornades i tot fa pensar que la cosa no s’acaba aquí.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda