‘Sapiens’ però imbècils

“Hi ha més sapiens imbècils que neandertals i cada dia tinc més clar que estic molt content del meu 3% de neandertal que tots tenim.” Pels “imbècils” es refereix a aquells qui es despreocupen del que està succeint: el col·lapse de la humanitat. Ho diu d’aquesta manera contundent per cridar l’atenció Eudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953), el catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i exdirector de l’Iphes-Cerca que fa 25 anys que així ho denuncia en cada llibre que treu i que, lluny de ser una boutade, ho fonamenta i presenta de manera més matisada. L’últim es titula El futur de la humanitat (Ara Llibres, 2022) i Carbonell hi torna a deixar molt clara la necessitat d’analitzar el passat per preveure cap a on avança la nostra espècie, evitar la nostra pròpia extinció i generar un món molt més humanitzat.

Per començar, adverteix que “el pitjor ha d’arribar” perquè segons ell “la bombolla està punxada” i això provoca unes conseqüències. Diu que els canvis climàtics s’estimulen per la pressió selectiva però que “no canviarem com a espècie pel canvi climàtic, sinó que ens adaptarem a la tecnologia que hem generat”. Per entendre-ho, posa com a exemple que, si la socialització de la revolució industrial va costar dues guerres mundials amb un cost d’entre uns 200 i 300 milions de morts, calcula que la socialització cientificotecnològica actual costarà una xifra superior, uns mil milions de morts.

Torna a advertir que la humanitat està arribant a un punt de no retorn: “La nostra manera de viure està portant el món i l’espècie al límit i només tenim dues opcions: o ens repensem i ens humanitzem o ens extingirem.” Encara hi som a temps, però la necessitat d’un gran canvi col·lectiu és urgent, subratlla, i hi afegeix que “no serà possible sobreviure sense modificar de manera profunda la nostra manera de pensar, de relacionar-nos i de viure”.

Està convençut que la globalització és “l’error més gran que hem fet com a espècie, perquè ha trencat la diversitat, ho ha uniformitzat tot, estem perdent la memòria del sistema i estem gastant energies ingents que no serveixen per a res”. També que no hi ha futur, tot i que els humans hem passat “molts colls d’ampolla”. “Això no serà l’extinció, ho hauríem de fer pitjor per a l’extinció total, però sí que estem en un col·lapse.”

Per remeiar-ho, al llibre, proposa: “Treballar per un progrés conscient i una evolució responsable ha de ser la nostra prioritat com a humans per assolir l’escenari que consensuem com a espècie.” Per a Carbonell, al col·lapse, ens hi poden dur les conseqüències de la convergència del canvi climàtic, el consum exponencial, la disminució de matèries primeres i la globalització. Pensa, però, que la via probable de sortida és l’adaptació a través de “les nostres adquisicions tecnològiques i socials”. Es tractaria d’un “episodi catàrtic o catastròfic, però reversible”. Una situació contrària a l’extinció de l’actual humanitat, per les mateixes causes que apuntava en el col·lapse, sense descartar altres possibilitats, però en aquest escenari l’Homo sapiens no seria capaç d’adaptar-se al nou ecosistema.