Les gustoses ‘ensaladas’ de Cantoría

Just quan la Coral Càrmina celebra el cinquantenari de la seva fundació, surt publicat el primer disc del quartet vocal Cantoría, amb diferents Ensaladas de Mateu Fletxa “el vell” (ca. 1481-1553?). L’esment al cor barceloní no és gratuït sinó que obeeix al fet que, l’any 1977, va realitzar un pioner enregistrament d’aquestes magnífiques obres polifòniques del compositor de Prades (Baix Camp) al costat del mític conjunt Ars Musicae dins la col·lecció Monumentos Históricos de la Música Española. Molt han canviat les coses al nostre país perquè, quaranta-cinc anys després, un conjunt vocal sorgit de les aules de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) hagi signat un enregistrament d’aquestes Ensaladas en el segell discogràfic que impulsa el prestigiós Festival d’Ambronay. L’enregistrament de Cantoría, conjunt format per Inés Alonso (soprano), Oriol Guimerà (altus), Jorge Losana (tenor i direcció) i Valentín Miralles (baix), no ha fet res més que corroborar que estem al davant d’una de les formacions emergents del panorama de la música antiga europea de la que més se n’esperen grans coses. De moment aquest fresc i espontani disc d’un dels gèneres polifònics per excel·lència de la música ibèrica del segle XVI, però també importants concerts i projectes com el que presentarà, el proper Divendres Sant, a l’edició de Pasqua del Festival de Peralada: el sublim Ofici de Tenebres de Divendres Sant de Tomás Luis de Victoria (1548-1611).

Amb una agenda important, un dels aspectes fascinants i insòlits és que no es tracta d’un ensemble aparegut dins una mateixa promoció de l’Esmuc, sinó que ho han estat de diferents. La gènesi del projecte va ser la coneixença mútua entre els murcians Jorge Losana i Valentín Miralles, “ja que el Jorge”, comenta Miralles, “era el director de l’Orquestra Universitària de Múrcia i jo n’era violinista”. Jorge Losana va decidir desplaçar-se a l’Esmuc, on junt amb la soprano d’El Escorial Inés Alonso van començar a gestar la idea de la creació d’un quartet vocal. L’experiència d’Alonso en els Zenobia Scholars, havent treballat amb importants noms de la música vocal històrica com ara Peter Philips o Stephen Cleobury, de ben segur hi va ajudar. El quartet va començar a rebre les primeres classes de música de cambra a l’Esmuc i a començar a interpretar els seus primers repertoris. Va ser, però, un professor de l’Esmuc, del departament de música antiga, el flautista i especialista Pedro Memelsdorff, qui els va fer adonar que de quartets vocals dedicats a la música anglesa i italiana ja n’hi havia força i els costaria excel·lir. No així en la música del Renaixement ibèric. “Aquesta és una música de la qual no es disposava cap conjunt professional dedicat en exclusiva des de la creació de La Colombina”, afirma el baix del conjunt. “És un repertori molt conegut entre els cors amateurs, admirat fora de les nostres fronteres, però sense aquest grup professional.”

Empesos per Memelsdorff, Cantoría ha viscut dos importants punt d’inflexió. El primer, el 2017, en ser seleccionats com a jove promesa a Anvers, però especialment el 2018, gràcies al programa Emerging European Ensembles, un projecte de cooperació amb el suport de la Unió Europea i organitzat des del Centre Culturel de Rencontre d’Ambronay (França). L’obtenció del Premi del Públic del Festival EEEmerging d’Ambronay els va obrir les portes a ser seleccionats pel programa de residència de La Cité de la Voix a Vézelay. El disc, per tant, era qüestió de temps. Havent enregistrat, primer, un CD encara inèdit a Torroella de Montgrí, el festival del qual forma part de l’esmentat programa EEEmerging, va semblar que després d’haver cantat la música de Claudio Monteverdi i les seves creacions des de la Secona Prattica, “després d’haver indagat als cançoners ibèrics, la teatralitat de les Ensaladas, però també haver admirat les versions d’aquestes de Jordi Savall o La Colombina, van fer-nos apostar per elles”. Sembla que l’aposta ha arribat a bon port. De moment, el disc ha estat reconegut amb el premi Diapason Découverte, un dels més prestigiosos en l’àmbit de la música clàssica.