Amb la veu cantant
El Teatre Gaudí Barcelona es reivindica com a sala de muntatges populars i s’atorga el subtítol de fàbrica de creació de musicals ‘off’ a Barcelona
-
‘Els guapos són els raros’ (2013) al Versus MAY ZIRCUS. -
‘El despertar de la primavera’ (2016) FABRIZIO CORTÉS. -
Rudiggore o la nissaga maleïda’ (2007) JAVIER NAVAL. -
‘Limbo’ de Les Impuxibles amb Mariona Castillo (2015) POCA LLUM. -
‘Bed & breakfast’ (2019), musical a partir de cançons dels Amics de les Arts, TEATRE GAUDÍ BARCELONA. -
Ever Blanchet i Maria Clausó (a l'esquerra) directors del Gaudí, dimarts, en la celebració del 15 aniversari de la sala, a tocar de la Sagrada Família GUILLEM ROSET /ACN. -
Per sobre de totes les coses (2015) AGATA CASANOVAS. -
Amb la veu cantant. -
‘Ruddigore’ (2007) al Versus Teatre. -
‘Els guapos són els raros’, amb Enric Cambray. -
Bed & breakfast.
Ever Blanchet i Maria Clausó van començar a impulsar els musicals des del Versus Teatre, el 1995
Les Impuxibles, EgosTeatre, Epidèmia Teatre, Xavi Duch tenen la seva trajectòria vinculada a la sala
Ever Blanchet és l’artífex de projectes insòlits, com el de reconvertir un antic supermercat en el Teatre Gaudí Barcelona, ara fa quinze anys: s’havia entossudit a fer un teatre amb públic a quatre bandes. Mario Gas va visitar-lo un dia i el va convidar que tirés les parets laterals i absorbís els locals veïns per guanyar aforament i dimensió escènica. No ho va fer perquè no hi havia possibilitat d’adquirir-los, ni tampoc prou recursos econòmics per fer-hi front. Maria Clausó i Ever Blanchet, gestors de la sala, s’atorguen el dret a anomenar-se fàbrica de creació dels musicals de baix pressupost. En quinze anys, n’han comptabilitzat fins a 59. Celebren l’aniversari amb la veu cantant i amb un trio de musicals: Baby boom (el retorn d’Egos Teatre a l’escena d’adults amb el musical del destape): un concert dilluns vinent per celebrar The Wild party (amb un repartiment amb noms com ara Roger Berruezo, Xavi Duch, Maria Santallusia, Xènia Garcia i nou intèrprets més) i l’estrena de Tuelf points, un concert dramatúrgic que cus un centenar de melodies icòniques d’Eurovisió. El lidera el mateix equip de Barcelona 24h. Al Gaudí, cuiden les trajectòries i acullen les opcions més impossibles.
El quinzè aniversari presenta un catàleg de la seva coherència. Per exemple, es recupera Egos Teatre (un grup que han deixat de treballat junts en altres circuits) però que feia anys que no signava una nova adaptació. El 2014 van acceptar el darrer encàrrec del TBC. Fer una adaptació de L’esquella de la torratxa, a partir del llibret de Serafí Pitarra. És cert que fa un parell d’anys van recuperar la marca Egos Petits amb Tot esperant en Will, un cant quasi trobadoresc amb els personatges de Shakespeare. Ara fan, per primer cop, una peça sense cap censura. De fet, gens perquè s’atreveixen a firmar el primer musical del destape. Més fresc i desinhibit que mai. Diuen que fa molta flaire a Cubana, i ja pot ben ser perquè l’autor és en Toni Sans, que ha estat actor habitual d’aquesta companyia en els darrers repartiments. Està programada fins al 2 d’abril.
Una altra fita clau d’quest aniversari és aquest dilluns. Es representa, en format concert teatralitz
at, The Wild party en concert, per celebrar els deu anys d’aquesta producció. Ho fan amb el repartiment original: Roger Berruezo (avui protagonitza Pretty woman a l’Apolo), Xavi Duch , Maria santallusia (d’Egos), Xènia Garcia, Laura Daza, Maria Schiafifino, Berta Peñalver, Ferran Guiu, Carles Garcia, Edgar Martínez, Laura Dorca, Jordi Grifell i Anna Valldeneu. Duch i Ferran Guiu han impulsat obres al Gaudí com Carrie. Alguns dels seus títols van tenir segona oportunitat al Coliseu (Sugar) i al Victòria (El despertar de la primavera). Poca broma.
El darrer equip de musicals el lidera la companyia Suerte en mi vida. El nou musical Tuelf points juga, evidentment, amb el ganxo del festival d’Eurovisió. Es cantaran fragments d’un centenar de temes icònics en la història d’aquest festival. Es podrà veure del 7 d’abril al 21 de maig i es guarda la sorpresa de quin xou es pot muntar el dia que coincideixi amb l’edició d’aquest festival, al Regne Unit. La idea de Dídac Flores (un eurofan confés) imagina una trama en què s’albira un poder a l’ombra que és el que compon les cançons i decideix quin serà el país guanyador. Molt de sarcasme i tot cantat amb fragments de cançons, com aquell treball de Lo tuyo y lo mío, del 2014, (que també s’ha vist en altres sales de Barcelona com el desaparegut Club Capitol o l’Eixample). Al Gaudí, van estrenar Barcelona 24h. Es queixaven fa uns dies que no van trobar més espais a Barcelona i, en canvi, a Madrid, els van comprar la idea, transformant el nom de la ciutat i els carrers on es desenvolupava la trama. Un mal auguri que marca la dificultat dels teatres de musicals de petit format.
El Gaudi no és l’única sala que programa musicals de petit format. El Maldà, l’Almeria Teatre (avui Golem’s) o l’Eixample s’han prodigat en espectacles musicals. També és cert que, dels 59 musicals comptabilitzats pel Gaudí, n’hi ha molts de familiars, i caldria afegir-hi el Jove Teatre Regina o el SAT! La trajectòria d’exhibidor a Barcelona de Blanchet va començar al Versus el 1995. Durant uns anys va compatibilitzar les dues sales. Avui, el Versus Glòries el gestiona Apunta Teatre. Es podrien considerar filles del Versus/Gaudí trajectòries com Les Impuxibles, Egos Teatre, Epidèmia Teatre, La Barni Teatre, Xavi Duch i Ferran Guiu, entre molts d’altres.
Es penalitza el teatre popular?
Ever Blanchet, un dramaturg, director i gestor històric del teatre a Barcelona, va aixecar la llebre en la presentació dels propers espectacles dins del quinzè aniversari del Teatre Gaudí Barcelona. Molt abans que obrís aquesta sala, ja s’havia fet tota una declaració d’intencions programant musicals en català al Versus: és el cas del treball de debut d’Egos Teatre Rudiggore o la nissaga maleïda, que va estar en cartell sis mesos, o la comèdia musical inspirada en cançons dels Manel (Els guapos són els raros, protagonitzat per Enric Cambray, que ara és protagonista en els Pares normals, amb cançons d’Els Amics de les Arts). Blanchet lamenta que s’arraconin els musicals comercials, com si fossin menys necessaris que els espectacles de risc “d’aquells que no entén ningú”, caricaturitza.
La protesta ve arran de la reducció del pressupost de la darrera convocatòria a les subvencions de sales per part de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Quan els altres equipaments han millorat les aportacions de la Generalitat perquè hi havia una partida major per compensar l’esforç de les sales, la del Gaudí ha caigut notablement.
El Teatre Gaudí Barcelona va tenir un pressupost de 690.050 euros el 2022 i preveu, pel 2023, 517.222 euros (pendent de calcular fonts de l’INAEM).
Fonts de Cultura manifesten que el Gaudí Barcelona rep un suport continuat de l’ICEC des del 2012 i continua rebent-lo avui. Basant-se en els barems establerts en les bases de la convocatòria, i en la puntuació que dona la comissió de valoració, se’ls ha rebaixat la subvenció (dels 31.741 als 14.264 euros) en part perquè el Gaudí ha presentat una disminució de pressupost d’un 27% respecte del pressupost de l’any passat (dels 348.200 als 255.222 euros). Fonts de Cultura aclareixen, categòricament, que “en cap cas ha disminuït el compromís amb el teatre popular i el teatre en general”.
