Arts escèniques

Crítica

teatre

La campanada

Darrere de la broma de les frases maleïdes hi ha més d’una campanada, real i metafòrica. El duet Galceran/Belbel aspira a repetir l’èxit d’El crèdit i, sobretot, d’El mètode Grönholm amb aquesta nova comèdia. Les quatre alpinistes confien a superar-se a si mateixes i a batre un rècord tan insòlit com innecessari. En l’espera de fer l’atac final per la via iugoslava del Fitzroy (una muntanya entre Argentina i Xile) retrunyen unes altres campanades, ideals per a la comèdia, patètiques per a algunes d’aquestes esportistes. de casc, cordada i piolet.

Ha inventat Galceran el teatre d’aventures? Doncs no. Perquè en el quadre hi ha una conversa tensa però mai perillen les seves vides. Fan prou a superar la frase maleïda, el joc que substitueix la prova dels barrets de Grönholm o el joc de les cadires en un aniversari infantil. L’obra modela una conversa d’intimitats (amb girs d’una escandalosa comicitat) en un lloc insospitat: a un relleix del Fitzroy (a 3.000 metres d’altitud): les anècdotes passen a ser un relat que posa en risc l’expedició. En l’alpinisme es confia a mort amb la companya que fixa la cordada; es passa de pantalla: es poden obviar les males jugades que s’hagin pogut fer en la vida quotidiana.

L’autor de fenòmens com Paraules encadenades, Carnaval, i Dakota gaudeix trobant escletxes a la veritat i fent que personatges ben grisos tinguin el seu moment d’heroïcitat i de misèria. Però lluny de ridiculitzar ningú, els humanitza. La comèdia és un gènere maleït perquè demana energia ben administrada. Belbel aconsegueix aquest equilibri entre quatre monstres a l’escena: Míriam Iscla, la cap de l’expedició que controla la informació privilegiada per la seva mirada de psicòloga de best-sellers d’autoajuda; Sílvia Bel, la xerraire i extrovertida que no sospita quines veritats li revelarà aquella aturada; Sara Espígul, molt més callada, que lluita entre el repte, l’amistat i la vida, i la descoberta de Natalia Sánchez (debuta actuant en català), l’element distorsionador indispensable que sap jugar-hi com si ho fes sense voler. La campanada ressona al Borràs.

Fitzroy
Autoria: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Míriam Iscla, Sílvia Bel, Sara Espígul, Natalia Sánchez
8 de febrer (fins el 23 d’abril) al Teatre borràs. Barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen