Música

Crònica

El canvi de pell i d’estació

El Bach Consort de Viena va actuar a l’Auditori de Girona, amb Vivica Genaux i Luciana Mancini

Ara que s’apropa l’equinocci de primavera, l’hem pogut celebrar anticipadament a l’Auditori de Girona, el diumenge 12, amb Les quatre estacions de Vivaldi, cortesia d’Ibercamera. Actuava el Bach Consort de Viena, formació especialitzada en el barroc, que, com s’esperava, va despatxar una entrega competent i cabdal. La tètrada de concerts forma, indiscutiblement, l’opus més conegut del compositor venecià, i ha patit en ocasions un cert menyspreu degut a la seva extrema popularitat. Per contra, la raó per la qual s’ha incrustat de manera tan profunda en l’imaginari col·lectiu deriva precisament de tractar-se d’una obra mestra, amb les seves orquestracions fluides i els vols ornitològics del violí solista, en aquest cas saldat amb solvència per la russa Anna Morgoulets, perfectament a l’alçada de la comesa.

Tanmateix, la vetllada assumiria dimensions maratonianes (pràcticament dues hores i mitja de durada), ja que entre les estacions s’intercalaven glorioses àries del mateix Vivaldi i també de Händel, un altre geni del barroc que mereix molta més admiració. I per cantar-les, dues immenses mezzosopranos: la nord-americana Vivica Genaux, que estava prèviament anunciada, i la xilena-sueca Luciana Mancini. Aquesta es va ajuntar degut a un entrellat, eloqüentment explicat a l’inici pel director argentí Rubén Dubrovsky, que es va embutxacar l’audiència amb l’elegant levita negra i un proverbial revoltim de català i porteny.

Resumint: la setmana passada, Genaux va ser notícia per haver d’interrompre l’actuació al Palau de la Música de Barcelona, al sofrir una reacció al·lèrgica que l’afectava la veu. Serveix l’incident per recordar-nos que els músics també són humans i estan subjectes a malalties, així que en el concert posterior a Madrid va ser substituïda per Mancini. A Girona vam tenir el suprem privilegi d’escoltar totes dues, que van arrabassar la platea amb interpretacions radiants, dotades per la calidesa dels seus timbres: més mel·liflu, en el cas de Vivica, més altisonant, el de Luciana. Ambdues cantants van posar també, amb els seus abillaments florals, l’apropiada èmfasi dramàtica a aquests papers d’heroïnes tràgiques, que lamenten confessionalment les seves gèlides sorts davant de vents, tempestes i mars irats.

I el moment més esperat va finalment arribar en el bis, quan les dues dives van coordinar les seves veus per regalar-nos Agitata da due venti, huracà que va forçar el públic a aixecar-se pel darrer aplaudiment. L’adeu a l’hivern ja estava consumat, així que era hora d’abraçar el canvi de pell vers la primavera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona