Música

Crònica

Traficants d’orgues i fractals

A prop d’un centenar de persones van ubicar-se a dalt de l’escenari de la Sala Montsalvatge de l’Auditori de Girona, el divendres 19 de maig, per assistir a l’espectacle de presentació d’Hyper_O, el darrer disc del teclista i compositor Carles Viarnès, amb la col·laboració de l’artista visual Alba G. Corral, encarregada de les projeccions de vídeo en directe. En la seva complicitat essencial i indefugible, els dos es van revelar com a traficants d’orgues d’església i corredors d’imatges estereoscòpiques fractalitzades.

Precisament, el títol de l’àlbum, es reporta als hiperorgues: dissenyats per Albert Blancafort, constructor d’orgues de Montserrat, es tracten de dos instruments de nova confecció, un de fusta i l’altre de metall, posicionats tàcticament a cada costat de l’escenari i controlats des d’una taula de seqüenciadors. Les projeccions van començar jugant amb la forma dels dos instruments, amb una imatgeria d’inspiració botànica i primaveral –potser perquè encara corre el Temps de Flors. La iconografia, generada per ordinador i manipulada en temps real per Corral, evoluciona després cap a cintil·lacions còsmiques calidoscòpiques, reminiscents dels tests de Rorschach, però buscant també algunes derives paisatgístiques en clau psicodèlica.

Al final de la sessió, Viarnès va esmentar breument com a inspiració del treball el Papa Gregori el Gran, que a finals del segle VI va normalitzar el cant gregorià (d’ençà el nom), com també l’axiologia dels set pecats capitals. Tanmateix, aquestes referències canòniques passen força desapercebudes, tant a nivell visual com musical: de fet, la sonoritat assolida incideix sobre l’experimentació electrònica, ambiental i cinemàtica, evocadora de paratges astrals i viatges interiors. El compositor i intèrpret coneix òbviament l’extens catàleg del gènere, de Kraftwerk a Brian Eno, però també apunta el tirador a projectes més obscurs i sincopats com ara Scorn, Amon Tobin o les distants aventures de Pieter Nooten & Michael Brook en Sleeps with the fishes.

La proposta és sòlida i compta amb potencial per ser més poderosa en el directe, si s’afina una connexió més orgànica i clarificadora entre la imatge i el so. Es podrà beneficiar igualment amb més moviment a l’escenari, ja que l’únic moment performatiu rellevant de la vetllada va ser quan el músic va agafar un dels tubs de l’aeròfon metàl·lic per usar-lo com un instrument de vent, un filó prometedor per ser més explorat. De totes maneres, el públic va gaudir molt favorablement, havent fins i tot algun espontani que va coadjuvar, incidentalment, l’espiral sonora amb el seu mòbil mal apagat.

El concert s’inscriu a dins de la línia programadora Compromís Creació de l’Auditori de Girona, que al llarg d’últim parell d’anys està oferint a la ciutat comeses d’artistes alternatius amb franca qualitat i al·licient. La resposta ciutadana avala que el camp queda obert per més profunditat i freqüència de pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen