L’obligació incomplerta
Tampoc poden crear llocs de treball als pobles o donar a la gent un servei social adequat
Per tal de construir un món just i protegit, l’any 1948, l’Organització de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans, que garanteix a cada persona, en el seu article 25.1, el dret a un nivell de vida adequat. Ja que Espanya és, com sabem, un membre de l’Organització de les Nacions Unides, què us sembla tot plegat per a un país just i protegit? Penseu que compleix l’article?
No, per descomptat que no es compleix aquest article: no és un país ni just ni protegit.
En l’informe d’Amnistia Internacional 2022/2023 es diu que les autoritats no protegeixen adequadament els drets de la salut i l’habitatge. En l’informe de l’Instituto Nacional de Estadística del 2022 es diu que 28.523 persones no tenen llar i són ateses en centres assistencials d’allotjament, on no s’inclouen les persones que viuen al carrer de manera permanent.
Laura Delgado, en el seu article publicat el 17 de maig del 2023, diu que, en tot el període que habitualment es descriu com a emergència residencial, 1.710.963 persones han perdut la seva llar a l’Estat espanyol i 232.705 ho han fet en l’àmbit català.
A Espanya, no per pobresa, no es compleixen aquestes obligacions, al contrari, és un país membre de la Unió Europea i que disposa de molts recursos i possibilitats. Té més habitatges buits que gent sense llar. No és un problema d’habitatge, sinó un problema de corrupció de les autoritats, que fa que no puguin solucionar la migració interna i no aprofitin els habitatges abandonats, de la mateixa manera que els rurals. Tampoc poden crear llocs de treball als pobles o donar a la gent un servei social adequat a les províncies de l’Espanya abandonada.
En l’última dècada ha augmentat la gravetat d’aquesta situació i el govern ha de saber corregir els problemes i deixar-los en paper mullat. Els països que declaren aquests drets constitucionalment són més injustos que els països que no els adopten constitucionalment. No hauríem d’oblidar que Plató deia: “L’obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho.”
