Art

art

Montserrat recupera una obra renaixentista

Uns treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna, la més propera al Monestir de Montserrat, van permetre localitzar, el 2022, un conjunt format per nou rajoles renaixentistes. L’obra estava totalment destrossada i fracturada en més de 500 peces. Després d’una restauració “complicada”, l’obra s’exposa ara recuperada al Museu de Montserrat. En declaracions a l’ACN, el seu director, Xavier Caballé, en subratlla la importància perquè “ajudarà a explicar un dels moments més foscos de la història de Montserrat, la Guerra del Francès”. “Quan les tropes napoleòniques van destruir el monestir, arrasar les ermites i, fins i tot, van matar ermitans”, explica. De fet, el símbol de Montserrat, al centre de l’obra, estava destrossat a cops de mall.

Aquesta part de l’obra, amb el símbol de Montserrat, una sola rajola de 30x30 centímetres, estava fragmentada en més de 70 peces. “És la prova física i evident de l’acarnissament de les tropes napoleòniques cap als elements simbòlics del monestir de Montserrat”, explica el director de l’obra arqueològica, Jordi Roig. De fet, segons diu, això ha fet que aquesta part hagi estat “pràcticament irrecuperable” i s’hagi hagut de reconstruir durant el procés de recuperació.

Segons Roig, la feina de restauració, a càrrec d’un equip d’arqueòlegs del Departament de Cultura, ha estat “com la d’un puzle”. “Reconstruir trosset a trosset, de mica en mica, fragment a fragment, cadascuna de les rajoles que formaven aquest plafó.” La procedència de les rajoles era el mateix Monestir de Montserrat i al segle XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l’ermita de Santa Anna.

El conjunt es podrà veure ara a l’espai de la Finestra Oberta del Dipòsit de Reserva del Museu de Montserrat.

La de Santa Anna és l’ermita més gran i la més accessible de les catorze que hi ha a Montserrat. Es va edificar a finals del segle XV, en temps de l’abat Cisneros. Actuava com a capella de referència pel fet de ser la més propera al Monestir i la de dimensions més grans. “És l’anomenada parròquia dels ermitans”, segons el director del Museu de Montserrat, Xavié Caballé, que explica que “hi anaven un cop per setmana, diumenge, per confessar-se amb el vicari, escoltar missa i la lliçó espiritual del monjo, que era el representant de l’abat i superior directe dels ermitans”.

Va ser destruïda i abandonada el 1811, arran dels esdeveniments de la Guerra del Francès i de la presa del monestir i la muntanya per l’exèrcit napoleònic.

Els treballs arqueològics a l’ermita de Santa Anna s’han allargat durant cinc anys i ara són a l’etapa final. L’objectiu és completar els treballs per museïtzar l’ermita i fer-la visitable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa
Música

L’Embassa’t atrau 7.600 persones, una xifra rècord pel festival

Sabadell

Identificat el patrimoni natural i arquitectònic a protegir

Polinyà