Oliva viu una multitudinària edició del “Poefesta”
Huit poetes i un cantant d'entre els més prestigiosos del moment ocuparen dues hores de paraula al Teatre Olympia de la vila saforenca
Durant poc més de dues hores, els huit poetes i poetesses més prestigiosos del panorama valencià, català i castellà, van desfilar, ahir divendres, per l'escenari del teatre Olympia d'Oliva ple de gom a gom i amb ganes inusitades de gaudir d'aquesta novena edició del “Poefesta” que organitza l'Ajuntament d'aquesta vila saforenca en col·laboració amb un bon grup d'entitats públiques, privades i organismes oficials de l'Administració.
Conduït l'acte per la seua ànima màter, la poetessa Àngels Gregori, la vetllada d'ahir divendres, va viure moments ben interessants amb els poemes de Sònia Moya, Ponç Pons, Marc Granell, Josep Ballester, Marta Pessarrodona, Francisco Brines, Luis García Montero, Benjamín Prado i Joaquín Sabina.
En aquesta edició, s'ha aconseguir arribar a un grau força interessant d'implicació de la societat civil i cultural d'Oliva amb un ”Poefesta” que s'obre a la ciutat durant tres grans moments en tres jornades diferents i diferenciades.
El dijous 22 de març s'efectuà un primer tast al Centre de Formació de Persones Adultes, on la poesia i la música van estar les protagonistes.
Ahir divendres, el teatre Olympia de la ciutat farcit de gom a gom, acollia la gala del IXè Festival de Poesia i vivia aquestes dues hores de cultura de la paraula. Però a més d'àixò, a un conegut bar de la ciutat es va saber maridar begudes i poemes amb uns rebatejats combinats.
Per a hui dissabte i a les 20 hores, hi ha programada una lectura oberta de poemes a l'Associació de Veïns del Raval.
D'aquesta manera, el ”Poefesta” s'encamina cap a la celebració del desè aniversari, que tindrà lloc l'any vinent i que tornarà a reivindicar el “partit” de la cultura, la llengua i la sensibilitat poètica.
Interpretà el seu paper de sempre
Ausiàs BermellTot i que hi havia huit poetes de reconegut prestigi al “Poefesta” d'enguany, des del primer moment, Sabina va voler centrar l'atenció de tota la sala, —copa en mà i comentaris taurins i insistents—, en acabant cada poema dels intervinents.
Segurament estava interpretant el seu paper acord amb la fama que li precedeix, però entre les primeres files del “Poefesta” es comentava la mala educació d'aquest cantant nascut a Úbeda i amb residència al Madrid més castís del que es puga pensar.
Tot i celebrada la seua presència pel conjunt de la sala, tan sols un sonet i una composició actual d'una hipotètica cançó amb el papa argentí com a figura central, van estar les obres més aplaudides.
No es podia negar que estava massa content i tot, de ser ell l'encarregat de tancar l'acte per sobre Francisco Brines, que una vegada més, va saber estar a l'alçada de la circumstància i acceptà a que el ”faranduler de Madrid” fos qui muntara l'última intervenció d'un “Poefesta” amb dos cultures ben marcades, ben diferents i amb actituds, —en ocasions— fins i tot contraposades.
La nota agra de la vetllada, la posà el cantautor mateix, quan va fer comentaris ben poc encertats sobre el caràcter valencianista i catalanista de la resta dels poetes presents, arribant a dir que amb Serrat mai no havia tingut tants problemes d'enteniment com els que li suposava seguir aquesta jornada. Una prova més de mal gust que algunes persones de la sala li van riure.
