IGP Torró d'Agramunt. fruits de la terra

Els torrons més rodons

Entre els interminables camps de cereal de l'Urgell apareixen, en turons poc pràctics per al reg, ametllers i avellaners que abasteixen la producció torronaire d'Agramunt. Els torronaires d'avui vetllen per l'artesania sense menystenir un negoci que és d'abast europeu.

El torró d'Agramunt és una acurada barreja d'avellanes –o ametlles– amb mel i sucre. La massa es divideix en porcions rodones, es du a un punt de cocció determinat, s'hi afegeix clara d'ou, es deixa refredar i s'embolcalla entre dues fines capes de pa d'àngel. I llestos. Si ho hem fet bé, tindrem una massa d'un suau color crema, una massa que produeix una sensació cruixent i que no ens costarà gaire trencar si ens l'enduem a la boca.

Així fan el torró a Agramunt des de l'any 1741 -almenys-, en què apareix documentada per primera vegada la tradició torronaire d'aquesta ciutat de l'Urgell, quan un noble de la vila es va dedicar a enumerar els oficis dels seus convilatans. L'ofici de torronaire ja era llavors un dels de més prestigi a la població, tot i que els qui el practicaven havien de compaginar aquesta apreciada feina amb la de pagès o confiter. Moltes famílies, a més, tenien l'obrador a casa per fer una producció més aviat domèstica, mentre que els grans torronaires viatjaven per fires i mercats d'arreu del país i plantaven cara als altres grans mestres torronaires: els de Xixona.

Avui, sobreviuen quatre empreses productores de torró a Agramunt, agrupades dins la indicació geogràfica protegida (IGP) Torró d'Agramunt: Torrons Fèlix, Torrons Lluch, Torrons Roig i Torrons Vicens. Tots quatre productors combinen la producció del torró artesanal d'Agramunt –amb variants delicioses com ara la que el cobreix d'una espessa capa de xocolata–, amb les varietats de torrons més comercials: carquinyolis, massapans, de fruita seca i fins i tot alguns productes i especialitats d'innovació. Tots aquests artesans, a més, són consumats mestres xocolaters. Una quarta part de la producció és de torró tradicional protegit per la IGP, mentre que les altres especialitats els permeten fins i tot exportar uns 125.000 quilos de torrons cada any a la UE.

El millor moment per descobrir el torró d'Agramunt és la fira del torró i la xocolata que se celebra a la població cap a la primera quinzena d'octubre. És una bona ocasió, a més, per descobrir els sobris paisatges d'aquest sector de l'Urgell, amb interminables camps de cereal que tenyeixen el paisatge d'un groc intens a l'estiu i d'un verd opac a l'hivern que es va fent més intens a mesura que s'acosta la primavera. Entre els camps de cereal, en alguns turons poc adequats per a aquest conreu trobarem els ametllers i avellaners que abasteixen una part de la producció torronaire d'Agramunt.

Productors
4
Localització
Agramunt (Urgell)
Producció anual de torró protegit
92.196 quilos de torró d'avellana
76.199 quilos de torró d'ametlla
Exportació anual a la UE
19.646 quilos de torró d'avellana
105.403 quilos de torró d'ametlla
On trobar-los
www.igp-torrodagramunt.com
Fira del Torró, 10-12 d'octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda