DOP Oli de les Garrigues. fruits de la terra

L'oli més verd

Des dels antics molins ibers fins a la moderna maquinària de les cooperatives actuals, les Garrigues ha estat un territori d'oliveres. La introducció de l'oliva arbequina va assegurar produccions i qualitat i és la base de l'actual oli protegit DOP Oli de les Garrigues.

Les Garrigues és terra d'olivers. S'estenen pels turons ondulats d'aquesta comarca seca i assolellada, sobre bancals separats per murs de pedra seca que serveixen per corregir els desnivells d'una terra irregular però que l'intens cultiu d'aquest vell producte mediterrani ha ajudat a domesticar. Durant l'any hi ha una transició silenciosa entre els ocres i els verds pàl·lids de l'hivern i la primavera cap als grocs vermellosos de l'estiu i la primera tardor. I, sempre, una constant en el paisatge: els vells olivers i les seves olives, de les quals fa segles que s'extreu un suc espès en molins cada cop més sofisticats però, a la pràctica, seguint el mateix patró que els dels primers ibers.

A les Garrigues van decidir protegir el seu millor oli, el verge d'oliva extra, amb una denominació d'origen protegida (DOP) que la Unió Europea va reconèixer oficialment l'any 1996. Per gaudir de l'etiqueta de la DOP, els productors garriguencs han de fer servir l'oliva de tipus arbequina (la majoritària en un 90%, tot i que també s'hi utilitza la verdiell), collida directament de l'arbre, i amb un grau d'acidesa inferior a 0,5 graus. Aquest límit oficial, però, el consell regulador el rebaixa encara més i no concedeix l'etiqueta als olis que estiguin per sobre dels 0,2 graus. Amb aquesta autoexigència, els productors de l'oli garriguenc volen mantenir intactes les característiques que diferencien el seu producte: un oli afruitat, verd quan prové de la collita més primerenca i de color verd groguenc dens al final, amb cos, aroma de fulla i herba, lleugerament ametllat que, a mesura que envelleix, es torna més suau i dolç.

Val la pena detenir-se un moment en la història de l'oliva arbequina. La va introduir a la comarca el duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, cap al segle XVIII, provinent de Palestina. Va desplaçar les autòctones, però era més segura i fiable quant a les produccions, i tenia més qualitat.

L'oli de la DOP de les Garrigues es produeix bàsicament en cooperatives. El territori ocupa unes 43.000 hectàrees, a tota la comarca de les Garrigues i també en alguns municipis del sud del Segrià i de la comarca de l'Urgell. La producció d'oli és un dels principals motors de dinamització turística de les Garrigues, que fa anys que promou una interessant fira gastronòmica al voltant de l'oli, cap a final de gener, i s'hi organitzen visites guiades a molins d'oli i rutes culturals i paisatgístiques al voltant del món de l'oli.

Productors
27 cooperatives productores
Localització
La comarca de les Garrigues i el sud del Segrià i de l'Urgell
Producció anual
6,5 milions de litres d'oli
32 milions de quilos d'olives
43.000 hectàrees conreades
Fira de l'Oli
Borges Blanques, final de gener
On es poden trobar
www.olidoplesgarrigues.com


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa