patrimoni
Ullastret, declarat bé cultural d'interès nacional
És l'espai patrimonial d'època ibèrica (segles VI-I aC) més important de Catalunya
L'acord arriba 8 anys després d'una primera declaració anul·lada
El govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, el conjunt ibèric d'Ullastret, en els termes municipals d'Ullastret, Serra de Daró i Fontanilles (Baix Empordà), i delimitar el seu entorn de protecció. Es tracta de l'espai patrimonial d'època ibèrica (entre els segles VI i I abans de Crist) més important que es coneixen a Catalunya.
El conjunt arqueològic d'Ullastret està format per dos poblats ibèrics, el Puig de Sant Andreu –l'únic visitable actualment– i l'Illa d'en Reixac, més la necròpolis de Puig de Serra, que constitueixen l'única ciutat ibèrica ben coneguda i excavada a Catalunya. Capital de la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar indigets, Ullastret està considerat un dels jaciments indígenes d'època protohistòrica més importants del Mediterrani occidental. El territori dels indigets es va estendre des de l'Albera fins al riu Tordera. Aquesta tribu ibèrica va conviure amb les colònies gregues d'Empúries i de Roses.
Un BCIN anul·lat
El 3 d'octubre del 2006, el govern ja va acordar declarar la zona arqueològica d'Ullastret com a bé cultural d'interès nacional. En aquell moment, els municipis de Forallac, Fontanilles i Serra de Daró, afectats per l'entorn de protecció, hi van presentar recursos, juntament amb alguns particulars, i el 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la declaració de BCIN per un defecte de forma. El Departament de Cultura va recórrer-hi al Tribunal Suprem, però aquest va ratificar el veredicte del TSJC. A finals del 2012, la Generalitat va reiniciar el procés per declarar Ullastret com a BCIN i delimitar el seu entorn.
