cultura

Una retrospectiva desvela el misteri de l'art de Sidrach

La Fundació Valvi inaugura demà ‘L'enigma del jo. Sidrach (1938-1980)', exposició que permetrà redescobrir una obra hereva de l'expressionisme català

A l'acte hi assistirà la filla del pintor

En la intimitat, Moisès Sidrach (Lladó, 1938-1980) era un individu humil, molt exigent amb ell mateix i amb el seu entorn, auster, extremadament treballador, amant de la família i la tranquil·litat, solitari. El lloc al qual dedicava més instants era el menjador familiar, davant de la llar de foc, perfilant, esbossant desenes de dibuixos en petits blocs, que posteriorment definia sobre les teles en el seu estudi, amb l'única presència dels llibres, les pintures i la ràdio. Gaudia d'aquesta solitud i la defensava. Vivia de la creació sempre a l'entorn de la família i el poble.

Així el recorda Ariadna Sidrach, la filla de l'artista altempordanès al qual la fundació Valvi de Girona dedica un retrospectiva que permetrà redescobrir una obra hereva de l'expressionisme català (dels Nonell, Picasso i Francesc Gimeno que tant admirava) i que va suposar un trencament estètic amb una llarga tradició paisatgística de l'escola empordanesa. L'exposició es tiula L'enigma del jo. Sidrach, s'inaugurarà demà (a les 20 h) i es podrà veure fins al 12 de novembre.

Expressivitat, treball, disciplina, singularitat, intensitat i curiositat són implícites tant en la seva vida com en l'obra. Perquè, com passa amb altres artistes, el lligam entre persona i art en el seu cas és indissoluble. Per Maguí Noguer, directora de la Fundació Valvi, el títol de la mostra va com l'anell al dit amb l'entrellat de tota la seva obra. “Sidrach captiva. Sidrach imposa físicament i espiritualment. Tot ell és misteri”, sentencia. Artísticament, Noguer destaca la modernitat del traç de Sidrach, tot i trobar-se dins la figuració. “La rellevància dels fons de les seves teles de factura abstracta l'emmarca en el concepte modern de l'art. El seu pensament està més a prop dels corrents wagnerians dels romàntics centreeuropeus que dels seus coetanis empordanesos”, remarca.

Sidrach va ser un personatge que va elaborar la seva obra al marge de l'escola empordanesa i que es va anar fent a sí mateix al ritme de la superació dels seus obstacles vitals. Mariona Seguranyes, historiadora de l'art que coneix molt bé la seva vida i obra, autora del catàleg de la mostra, considera que acostar-se a la seva obra és “endinsar-se en un univers intens, contundent i enormement sensible”. El compara amb Marià Llavanera, un dels pares de l'escola empordanesa, que també va viure a la frontera permanent entre la Garrotxa i l'Empordà, però també perquè per a Sidrach l'art era també un camí d'aprenentatge, d'experimentació, de superació personal.

En definitiva, l'exposició permetrà redescobrir –com en les retrospectives de Puig Manera o de Sibecas– una obra que ens trasllada des de la salvatgia fins al lirisme sense alterar l'harmonia, i que permet una relectura del patrimoni artístic més proper i conegut.

LA DATA

1967
és l'any de la primera exposició,, que va tenir lloc a la Sala d'Exposicions Municipal de la Rambla de Girona.

Un artista multireferencial

Els referents pictòrics de la seva formació, com bé documenta l'historiadora de l'art Mariona Segurany, són presents a la biblioteca del taller del pintor a Lladó. Encara embrutats per les mans del mateix pintor, d'haver-los consultat amb devoció, volums dedicats als pintors Kirchner, Munch, Turner, Matisse i Braque, entre altres artistes. En l'àmbit nacional destaquen els llibres de Pablo Picasso, Marià Fortuny i Isidre Nonell. També hi trobem el llibre de Lothar-Günter Buchheim sobre Picasso del 1961. El Picasso de primera època va esdevenir en els seus inicis una font inesgotable de coneixement. En nombroses ocasions Sidrach es va autodefinir com a hereu de l'escola expressionista catalana i feia referència al mateix Isidre Nonell, Ricard Canals i Francesc Gimeno, que considerava una estètica autòctona de Catalunya. Entre els retalls de diaris que recollia, destaquen els que va agrupar dedicats a l'expressionista alemany Oskar Kokoschka.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda