El gran destructor

Ja fa uns quants anys que Roland Emmerich vainaugurar una edició del Festival de Sitges amb Soldat universal (1992). Ahir, el cineasta alemany va rebre un gran premi honorífic que el certamen li ha concedit per la seva aportació –sovint discutida per bona part de la crítica, però molt popular entre el públic– al cinema fantàstic.

Ja sigui a causa de les invasions extraterrestres, de monstres colossals o de catàstrofes ecològiques, Emmerich s'ha especialitzat a destruir el planeta en pel·lícules com ara Independence Day, Godzilla, El dia de demà i 2012. Segons assegura, “destruir el món és fàcil, el que és complicat és trobar diferents maneres de fer-ho”.

De tota manera, el director subratlla l'element humà de les seves superproduccions: “En les meves pel·lícules sempre s'hi poden trobar personatges normals i corrents; ja es fan moltes històries sobre superherois. Ara tinc projectes que no tenen a veure amb aquest estil, com ara Stonewall, sobre la lluita pels drets dels homosexuals a l'East Village de Nova York. Però no deixaré de fer pel·lícules espectaculars i èpiques; a la gent li agraden.”

Paradoxalment, Emmerich és crític amb l'abús dels efectes especials en què –segons ell– cau la indústria de Hollywood actual: “Jo veig moltes pel·lícules que es fan ara, i hi trobo a faltar més calidesa, tot resulta massa fals, com un videojoc. A Independence Day hi havia 400 efectes visuals, que semblava molt, però hi ha pel·lícules actuals que fàcilment arriben als 1.500 o 2.000”. El cineasta fa vint-i-cinc anys que és a Hollywood, i assegura: “En aquest temps ha canviat molt. Jo deia que arribaria el moment en què serien els comptables qui portessin el control, i crec que ja ha arribat.”

Emmerich va explicar ahir que té enllestit un
guió per a la seqüela d'Independence Day, tot i sentir un afecte especial per Stargate i Anonymous, “una pel·lícula que no va veure ningú”.