cultura

la crònica

Una nit en progressió creixent

No va començar gaire bé el concert de Yann Tiersen, divendres a l'Auditori de Girona, dins el Temporada Alta, bàsicament perquè el fet de portar teloners –els californians Black English– va provocar una espera de mitja hora mentre els tècnics desmuntaven i muntaven equips. Per contra, el concert va acabar de la millor manera possible: una hora i mitja més tard el públic ovacionava Yann Tiersen i els seus músics i els forçava a oferir un segon bis fora de programa, quan alguns assistents ja havien abandonat la sala Montsalvatge. Un triomf en tota regla.

Com a artista, la paleta de colors de Tiersen és amplíssima: ho toca gairebé tot –sobretot els teclats i el violí, però també les guitarres, el xilòfon, la flauta i la melòdica– i els seus músics també comparteixen aquesta habilitat per al canvi d'instruments, a més de cantar tots ells amb una gran competència, com a veus solistes o polifòniques. I estilísticament, la música de Tiersen es mou entre les sonoritats més clàssiques i una espècie de versió actualitzada i indie del rock progressiu: de Satie a Radiohead, passant per Mike Oldfield, per entendre'ns. En alguns moments el seu petit piano semblava que invocava el fantasma d'Amélie Poulain, i en d'altres tota la banda s'endinsava en una espiral sonora densa, hipnòtica i tècnicament brillant. La interpretació de part del seu últim disc, Infinity, es va completar amb alguns temes anteriors, com ara Palestine –en què es limiten a recitar les lletres d'aquesta paraula, una a una–, The Gutter –amb la gravació del famós discurs del Che Guevara a les Nacions Unides (“Ahora sí la historia tendrá que contar con los pobres de América...”)– i el comiat de Till the end, en què van repetint: “Hi serem fins al final”, demostrant un cop més que, a Tiersen, li sobren les paraules i que el seu llenguatge natural és la música.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona
François Cluzet i Thomas Lilti
Protagonista i director de ‘Los buenos profesores’

“Els actors i directors cuidem l’estat d’ànim de la gent”

Donostia

El jove jazz català conquereix Nova York i Amsterdam

Girona
Eugènia Broggi
Fundadora de l'editorial L’Altra

“Les editorials independents som molt dependents dels bancs i això és una cosa bona”

barcelona
comèdia romàntica

Meg Ryan i David Duchovny, l’escalf d’un antic amor

cinema / drama

Calma tensa en família amb ‘Un sol radiant’

cinema / drama

‘Calladita’ amb la promesa de condicions millors