Reis de cors
Dani de la Orden ha rodat la comèdia romàntica ‘Barcelona, nit d'hivern', ambientada en la nit de Reis
Des de l'agost del 2012 han passat uns quants cometes pel cel i milers de parelles s'hauran enamorat i fet el primer petó a Barcelona. De comèdies romàntiques, però, se n'han produït ben poques des de llavors a casa nostra. Aquell estiu calorós, Dani de la Orden va rodar una pel·lícula que aplegava diverses històries d'amor que culminen una nit d'estiu, quan un cometa creua el cel. Tot l'equip era molt jove. “Era una cosa entre col·legues”, recorda el director. Després es convertiria en un fenomen, Barcelona, nit d'estiu, i ara acaba d'enllestir el rodatge d'una seqüela, Barcelona, nit d'hivern.
Dani de la Orden és un apassionat de la comèdia romàntica. “Jo sóc la noia de la parella –confessa–, porto la xicota a veure les pel·lícules d'amor cursis i sóc qui acaba plorant. Em flipen, no sé per què: em fan riure, m'emocionen..., sóc un romàntic en molts aspectes.” Però a Catalunya, a diferència de Madrid, se'n produeixen molt poques. “El cinema català és increïble, però trobo a faltar actors catalans movent-se en una comèdia romàntica, enamorant-se i fent ximpleries per amor.”
Ell hi posa remei, doncs, de nou amb producció d'El Terrat, i ara amb distribució de Cameo i la col·laboració de TV3, TVE, l'Ajuntament... Millora molt la cosa, amb més mitjans? “És més fàcil, però alhora la pel·lícula és molt més complicada, fem servir l'enginy per maximitzar tot el que fem.”
Actors nous i ‘vells'
La cavalcada de Reis és el punt de partida de la història. Melcior (Alberto San Juan) salta de la carrossa perseguint una misteriosa noia. Entre els actors hi ha Laura de la Isla, Berto Romero, Clara Segura, Abel Folch, Montserrat Carulla, Asunción Balaguer, Alexandra Jiménez i Queco Novell. També en recupera algun de la primera part, com ara Àlex Monner i Bárbara Santa-Cruz.
“Volia fer una segona part més romàntica, més comèdia, en què passessin més coses –diu Dani de la Orden–. Havia de canviar l'estació per diferenciar-ho una mica, i les festes de Nadal hi ajuden molt, perquè la gent ha d'estar en companyia en els sopars i dinars, però al mateix temps se sent molt sola.”
Love actually ja era un referent en el film de l'estiu, i ara ho és més. “No me n'amago, Richard Curtis m'encanta. La nostra història és més real, amb personatges més propers. Però és un referent clar, com ho són Manuale d'amore, Antes del amanecer...”Ha buscat una Barcelona diferent de les mirades externes: “No hem volgut treure la Pedrera, la Sagrada Família, la Casa Batlló, els parcs de l'Oreneta o la Ciutadella... No tinc cap necessitat de treure tot això, només els llocs on els personatges s'han de moure per la trama.” És una Barcelona “màgica”: “De Nadal, molt lluminosa, juguem bastant a això.” “Els personatges es perden pels carrers del Raval, mostrem una Barcelona més íntima. M'importa més que la gent de Barcelona ho reconegui que no el fet que el públic de fora tingui la necessitat de veure la Casa Batlló.”Joan Dausà ja prepara una banda sonora que tingui “vida pròpia”, com la de Barcelona, nit d'estiu. “Amb la primera ens vam proposar amb Joan Dausà que la banda sonora tingués vida pròpia, és a dir, treure un CD amb el seu nom i grup, fer concerts... Quan va actuar a Canet Rock i la gent cantava cançons de la nostra pel·lícula, jo m'emocionava. La idea és fer això, amb més temps, millors cançons, promocionar-les millor...“Voldria que la gent arribés al cine fins i tot sabent les cançons.” La intenció és estrenar-la l'hivern que ve. Ja l'estan començant a moure per les xarxes socials, una de les claus de l'èxit de la primera part. Podeu trobar-la amb el seu títol, Barcelona, nit d'hivern, a Facebook
