Territori

No som tan lluny

DAVID MARÍN

La Catalunya supervivent

Va existir un país que va decidir fumar-se la dictadura, passar per alt les prohibicions i els monopolis d'Estat i intentar tirar endavant per ell mateix. És el país que retrata el periodista Francesc Canosa (Balaguer, 1975) a Fumar-se el franquisme. La Catalunya caliquenyo, publicat per Ara Llibres. El llibre recull les vivències de pagesos de diverses poblacions de la plana de Lleida que van començar a elaborar caliquenyos, el “cigar del poble”, com l'anomena Canosa, com a mode de supervivència durant la postguerra, desfiant la prohibició de l'Estat espanyol, que tenia el seu propi monopoli amb Tabacalera, i creant sistemes de producció i distribució capaços de fer arribar d'estraperlo el producte a tots els racons d'una Catalunya grisa i pobra que, malgrat la derrota i la misèria, no renunciava al petit plaer de fumar.

La prosa de Canosa és també un plaer per ella mateixa, sigui el tema que sigui. Àgil i afilada, impressionista i sensorial, realista i sorprenentment metafòrica a la vegada, ens condueix per les olors i els sorolls dels patis de les cases del Pla d'Urgell i les Garrigues on es cargolen les fulles de tabac fins als trens plens de suor i maletes de fusta que avancen de forma pesada i lenta cap a Barcelona amb la seva càrrega de contraban i esperança silenciosa, passant també per la mítica Atlàntida, la terra d'abundància i fertilitat podria ser el Ponent català transformat pel Canal d'Urgell. A través de Canosa anem coneixent diversos personatges reals que ens van portant per la història d'aquesta Atlàntida pagesa, fumadora i estraperlista, la Cuba catalana amb accent lleidatà, en un recorregut que comença als anys quaranta i que s'allarga fins a la fi de l'autarquia, la recuperació econòmica i la recta final de la dictadura.

Canosa va visitar la setmana passada l'Institut d'Estudis Ilerdencs per presentar un llibre que no és només una crònica d'una realitat ignorada que la historiografia que s'ocupa de l'etapa franquista ha passat per alt (“no vaig trobar cap bibliografia sobre el tema”, ha explicat) sinó una metàfora del país que encara som, tenaç i supervivent, d'un esperit barreja d'ateneu anarquista i d'emprenedoria silenciosa i autosuficient: “Una societat que tot i les dificultats sempre vol tirar endavant.”

En la presentació, Canosa va estar acompanyat pel president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, alcalde de Fondarella: un municipi que és precisament un dels focus de producció de caliquenyos i que actualment, en la seva fira d'oficis, hi té una parada fixa una demostració de la producció artesanal de cigars. “Va ser una mostra de la convivència de tot un poble i un relat de supervivència d'uns temps durs.”

Fondarella, Juneda, les Borges Blanques o Torres de Segre són alguns dels municipis on es produïa tabac als camps i caliquenyos a les cases a ritme de mil, dos mil, cinc mil al dia, en una indústria artesanal i clandestina que va esquivar la vigilància de la Guàrdia Civil i de Tabacalera. “Són els municipis on he recollit testimonis, però n'hi havia molts més”, ha explicat Canosa, que reivindica el paper de Ponent, l'Atlàntida catalana, la Cuba mediterrània, en la seva contribució a ignorar, derrocar i fumar-se, cigar a cigar, el franquisme.

Resposta popular
Els populars caliquenyos eren la resposta casolana i popular a la misèria de la postguerra i l'intent de l'Estat de fer passar la societat pels seus monopolis, ja fos tabaquer, ideològic, religiós o d'identitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen