Els arqueòlegs cerquen pistes a l'ermita de Sant Romà de Sidillà
Investigadors de la UB excaven a l'interior del temple preromànic i el perímetre exterior
A mitjan mes s'hi instal·larà el tram pendent de teulat per protegir l'absis
L'equip liderat per l'arqueòloga i professora titular de la Universitat de Barcelona (UB) Gisela Ripoll ha emprès aquesta setmana la campanya de prospeccions arqueològiques a l'interior i el perímetre de l'església preromànica de Sant Romà de les Arenes, l'única construcció que resta dempeus al poblat altmedieval de Sidillà, dins del terme de Foixà. Al llarg de la setmana entrant completaran la campanya anual d'excavacions, en què fins ara, destaca Ripoll, s'han centrat en els fonaments dels murs, el paviment interior i la zona de l'absis.
Tot i que al temple, documentat al segle X, no hi ha l'altar, que es va traslladar a l'església de Sant Llorenç de les Arenes, els investigadors han treballat a la zona on s'assentava i hi han descobert “dos enllosats sobreposats”. Sumant-hi la informació que puguin trobar a la zona del porxo oposat a l'entrada oest –la part més recent, afegida amb posterioritat–, la setmana entrant l'arqueòloga espera poder determinar millor la data en què l'assentament es va abandonar. Segons la datació d'alguns fragments de ceràmica apareguts als anys 80 s'havia estimat cap al segle XIV, però les indagacions també dependran en bona mesura de la meteorologia, que amb la pluja de divendres, per exemple, els va fer la guitza.
Ripoll lloa la feina del mestre d'obra que va aixecar el temple: “Coneixia bé l'ofici, la zona i la manera d'encaixar-lo sobre el terreny”, sorrenc i en una duna fluvial del Ter que amb els segles va acabar sepultant el conjunt.
Al marge de la feina que avancen aquests dies amb l'ajut d'un georadar, l'any vinent tenen previst aprofundir en les restes del poblat, tant amb l'excavació convencional com amb les prospeccions amb ones, que faciliten la identificació dels estrats i detectar restes de possibles edificacions que romanguin sota els sediments portats pel Ter i la tramuntana. L'objectiu és que la Diputació també s'impliqui en la consolidació del conjunt, que tot i la hipòtesi que es podria tractar d'un monestir, Ripoll està convençuda que es tractava d'un poblat.
El final de la coberta
La investigació de l'equip del projecte Ecloc continuarà fins al 2017 a Sidillà, però un cop finalitzin les feines d'aquest mes, el servei de monuments de la Diputació aprofitarà per completar la instal·lació del teulat metàl·lic, que ja cobreix bona part de la nau, per protegir la zona de l'absis de l'aigua de la pluja i l'erosió del vent.
Un “diamant en brut” poc conegut
Per Ripoll, el conjunt de Sant Romà de Sidillà és un veritable “diamant en brut des del punt de vista arquitectònic”, per bé que les expectatives de rescatar-hi estris o peces de ceràmica o metall són poc probables. “No esperem trobar-hi cap tresor –assenyala l'arqueòloga– perquè totes les peces que hi havia o bé ja es van trobar o van ser espoliades als anys 80”. La desprotecció de l'antic nucli preromànic, després que la Generalitat desestimés declarar-lo bé cultural d'interès nacional el 2013, ha estat criticada des del mateix municipi i el món acadèmic del Baix Empordà, amb l'historiador palafrugellenc i expert en romànic Joan Badia i Homs al capdavant. La notícia, després de tres dècades d'espera, va arribar pocs dies després que les flames de l'incendi d'aquella tardor van passar a pocs metres de l'ermita. Però com a mínim, l'any passat es va aconseguir la declaració d'espai de protecció arqueològica (EPA) i s'ha aconseguit la implicació de la Generalitat –per costejar el projecte–, la Diputació –per conservar les restes– i el consistori i els veïns de Foixà.
