cultura

Mirador

El retorn de ‘Heimat'

Ens recorda que Europa va ser també terra d'emigrants

Els primers anys de TV3, no només Dallas va ser la sèrie estrella de la cadena. La nova cadena va emetre, en horari de màxima audiència, una sèrie alemanya que alternava el blanc i negre i el color. La sèrie es titulava Heimat, va tenir una excel·lent acollida, va generar un cert culte i va demostrar que era possible una televisió de qualitat amb produccions europees de prestigi.

Heimat era una sèrie de quinze hores de durada, dividida originalment en onze episodis, que va ser emesa per la televisió alemanya l'any 1984, convertint-se en la sèrie més vista a Alemanya i en l'obra de referència per parlar de com la gran tradició del cinema històric europeu podia transformar la televisió. La sèrie duia a terme una llarga travessa al voltant de l'Alemanya del segle XX –entre el 1919 i el 1980– centrant-se en l'experiència de la família Simon, una família de ferrers que vivien en la regió de Hunsrük –al sud-oest d'Alemanya, prop del Rhin. La voluntat d'Edgar Reitz era articular una gran saga familiar de caràcter novel·lesc que servís per reflexionar sobre la identitat alemanya, les seves contradiccions i les tensions que havia viscut al llarg del segle XX.

La sèrie començava simbòlicament en el moment en què Paul Simon tornava de la Primera Guerra Mundial al poble i se sentia tan oprimit pel món tancat en què havia de viure que acabava emigrant a Detroit, on faria fortuna. La seva esposa, Maria Simon, esdevindria l'epicentre de la sèrie i travessaria els anys d'ascens del nazisme, la Segona Guerra Mundial, la vergonya de la postguerra, el miracle econòmic dels anys cinquanta, etc. La sèrie va ser considerada un intent de preguntar-se què va suposar ser alemany en el segle XX, intentant anar més enllà de les contradiccions generades per la culpabilitat alemanya i definint la supervivència en les petites comunitats rurals. Edgar Reitz va decidir rodar dues temporades més de la sèrie, ampliant els personatges i allargant la saga fins als anys de la unificació de les dues Alemanyes.

Ara, després de trenta anys que la sèrie fos emesa per TV3, Heimat torna a ser present al nostre país a partir d'un doble format. D'una banda, s'ha editat la primera temporada de la sèrie en DVD, fent honor a la seva importància i convertint-la en aparador de la gran producció de sèries europees. D'una altra banda, aquest divendres, s'estrena en els cinemes Heimat. La otra tierra, una pel·lícula de quatre hores de durada en què Edgar Reitz va decidir explicar-nos què passava a la Prússia de començaments del segle XIX, després de les guerres napoleòniques i abans de la unificació. L'acció de la pel·lícula té lloc l'any 1842, al mateix poblat de Heimat i els protagonistes són els avantpassats de la família Simon. El context que es descriu és el d'una Alemanya atemorida per la fam que viu en la misèria i on hi ha greus problemes de supervivència. La diftèria extermina els nens que acaben de néixer i els joves que sobreviuen han de deixar les seves famílies per emigrar cap al Brasil, amb la certesa que potser no tornaran mai més.

En un moment en què l'emigració de nombrosos refugiats de Síria i l'Iraq està sacsejant la Unió Europea, Heimat. La otra tierra ens mostra les cues d'emigrants que van marxar de la Prússia del XIX, enfonsada econòmicament per una aristocràcia terratinent i políticament per una monarquia capaç de proclamar lleis absurdes per mantenir els seus privilegis. El resultat és una commovedora experiència audiovisual de gran força dramàtica que s'inscriu com un important exercici de memòria per projectar el passat cap al nostre present. No és sobrer recordar que aquesta Europa que avui veu amb recel l'emigració va ser també, fa menys de dos-cents anys, una terra d'emigrants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera