La Xina refunda la Ruta de la Seda

Els líders de 29 països, entre els quals Itàlia, Rússia, l'Argentina, Xile, Turquia i l'Estat espanyol, participaran demà i demà passat en un fòrum a Pequín per a la promoció del que anomenen la nova Ruta de la Seda, un gran projecte liderat per la Xina per millorar la connectivitat entre Àsia i Europa amb infraestructures i inversions. Els representants d'Alemanya, França i el Regne Unit han excusat l'assistència pels processos electorals que afecten els seus països, i els Estats Units, el Japó i Corea del Sud també hi enviaran representació diplomàtica.

Ideat el 2013 pel president xinès, Xi Jinping, el pla preveu construir carreteres, vies fèrries, ports, plataformes logístiques i altres infraestructures en més de seixanta països. Una de les seves fites és crear una xarxa que permeti, per mar i terra, crear rutes alternatives per als productes que la Xina exporta i per a les matèries primeres que la seva indústria requereix. Per a això es plantegen grans connexions per l'Àsia Central, Rússia, el subcontinent indi, el sud-est asiàtic i fins i tot per l'est d'Àfrica.

També conegut amb el nom oficial de One belt, one round (OBOR), aquest projecte, amb el qual el president Xi pretén passar a la història, és vist com una mena de Pla Marshall dissenyat per la Xina amb el propòsit d'incrementar la seva influència econòmica, i potser també política, especialment en l'òrbita asiàtica.

Símbol històric

El projecte s'inspira en la històrica Ruta de la Seda, que durant un mil·lenni va ser el principal nexe comercial entre l'est i l'oest a través dels deserts i les muntanyes de l'Àsia Central i l'Orient Pròxim. Aquesta ruta emblemàtica que van recórrer viatgers com ara Marco Polo, i que va entrar en desús amb la caiguda de l'Imperi Bizantí i el descobriment d'Amèrica, és la que la Xina vol ressuscitar, substituint els camells i les caravanes per trens bala i cables de banda ampla. La iniciativa arriba en un moment en què la Xina, després de trenta anys de reforma cap a una economia de mercat i un ràpid creixement, es comença a projectar cap a l'exterior, impulsada en part per una certa saturació del mercat intern. Per aconseguir el desenvolupament desitjat considera, fins i tot amb un cert esperit keynesià, que primer cal construir ponts, camins i una xarxa d'internet.

Mercats oberts

La Xina ha estat la gran beneficiada de la globalització i, amb aquest pla, vol reivindicar la seva aposta per mercats internacionals més oberts, contra el temor d'aïllament que amenaça el comerç mundial des de l'arribada al poder de Donald Trump als Estats Units i la sortida del Regne Unit de la UE. “Alguns països opten pel proteccionisme, mentre la Xina continua obrint-se per afrontar les dificultats que es troba en el camí, i per a això necessitem un terreny de joc que estimuli el desenvolupament”, va dir el viceministre de Comerç xinès, Qian Keming.

Finançament

Menys perjudicada per la crisi financera mundial que altres grans economies, la Xina té el capital econòmic per afrontar el pla i es presenta com la principal font de finançament, però s'espera que Pequín accepti en el fòrum d'aquests dies la participació d'altres països.

Les principals eines de finançament són dues: l'anomenat fons de la Ruta de la Seda, patrocinat per Pequín amb una suma inicial de 40.000 milions de dòlars, i el Banc Asiàtic d'Inversió i Infraestructures (BAII), amb uns seixanta països membres, sobretot d'Àsia i Europa, que ja fa un any que és actiu. La inversió directa de la Xina als països d'aquesta ruta va assolir uns 13.300 milions d'euros el 2016, segons dades difoses ahir per l'Associació de la Banca Xinesa. Alguns grans projectes d'infraestructures, entre ports i telecomunicacions, ja s'estan portant a terme o ja han estat finançats en diversos països d'aquest àmbit.

Perills i amenaces

La nova Ruta de la Seda és un pla ambiciós que no està exempt de perills. Per començar, moltes de les infraestructures passarien per zones en guerra o amenaçades pel terrorisme, com ara l'Afganistan i el Pakistan. En la qüestió estratègica, Pequín vol augmentar amb aquest projecte la seva influència en zones històricament dominades per altres potències, com ara l'Àsia Central, que ha estat un tradicional “feu” de Rússia, o el sud-est asiàtic, on el Japó ha estat durant dècades el principal inversor, la qual cosa fa preveure futurs enfrontaments.

Finalment, potències com ara els Estats Units veuen la nova Ruta de la Seda com una amenaça potencial al sistema financer actual, dominat per Occident i nascut després de la Segona Guerra Mundial a Bretton Woods (New Hampshire, EUA), simbolitzat pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Interès empresarial

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, també ha estat convidat en aquest fòrum. El president considera que hi ha un gran potencial per a la participació de les empreses espanyoles en els projectes d'infraestructures, sobretot en la construcció de carreteres, ports, aeroports i línies ferroviàries.