Puerto Rico, en fallida

Puerto Rico està ultimant els preparatius per a la consulta del dia 11 de juny, en la qual es preguntarà als ciutadans sobre la relació que volen mantenir amb els Estats Units, un plebiscit no vinculant que no està mereixent gaire atenció per part de Washington, però que l’executiu porto-riqueny ha llançat per tractar de modificar el particular estatus polític de l’illa.

Aquesta és la cinquena vegada que es preguntarà sobre la qüestió, després dels plebiscits del 1967, el 1993, el 1998 el i 2012, cap dels quals vinculant. Ricardo Rosselló, en el càrrec de governador de l’illa des del gener passat, va estampar la seva signatura en el projecte que va donar pas a la llei per a la descolonització immediata de Puerto Rico, un dels punts bàsics del seu programa electoral. Rosselló és el president del Partit Nou Progressista (PNP), una formació que s’escora ideològicament cap a la dreta, però que té com a raó de ser fer realitat el somni d’unir-se a la “nació americana”, com agrada dir als seus líders, i convertir Puerto Rico en l’estat número 51 dels Estats Units.

L’objectiu de Rosselló és posar fi a l’estatus d’estat lliure associat que regeix a l’illa des del 1952, que li va permetre dotar-se de la seva pròpia assemblea legislativa i constitució, i proporcionar-li un cert grau d’autonomia, excepte en àrees crítiques com fronteres, relacions internacionals i defensa, que continuen en mans de Washington.

L’oposició del Partit Popular Democràtic (PPD) i també la del minoritari Partit Independentista Porto-riqueny (PIP) rebutgen la consulta. Les arques públiques estan buides i el govern mira d’arribar a acords amb els creditors d’un deute multimilionari xifrat en uns 63.000 milions d’euros. En aquest context, l’oposició critica que el governador Rosselló centri les seves energies i destini fons públics a organitzar una activitat que calculen que costarà 4,5 milions d’euros.

El fet realment històric

La consulta tampoc desperta entusiasme al carrer, i Washington no té cap intenció d’integrar un territori de cultura llatinoamericana com Puerto Rico, que econòmicament no li aportaria res.

Però l’esdeveniment que en realitat marcarà la història d’aquest país en aquestes dates té a veure amb el seu deute. Puerto Rico es va convertir el 3 de maig passat en la primera jurisdicció estatal dels Estats Units a acollir-se a un mecanisme de fallida, a l’empara del títol III de la llei federal Promesa, aprovada al juny pel Congrés nord-americà per donar solució al deute impagable de 63.000 milions d’euros.

Atès que les negociacions entre el govern porto-riqueny i els creditors es van exhaurir sense èxit, el país s’ha sotmès a l’esmentat títol III de la llei per a la supervisió, administració i estabilitat econòmica de Puerto Rico (Promesa, segons la sigla en anglès), un híbrid entre els capítols 9 i 11 del Codi de Fallides dels Estats Units, que paralitza totes les demandes judicials i, després de les reclamacions i objeccions pertinents, deixa en mans d’un tribunal les decisions sobre el pagament. La norma també estableix la creació d’una Junta de Supervisió Fiscal (JSF) que controlarà a partir d’ara qualsevol decisió de l’executiu local.

El pla fiscal imposat recentment per la JSF i aplicat pel govern de Rosselló ja conté substancials retallades de despeses i augments de recaptació, en un esforç per equilibrar estructuralment el pressupost i maximitzar els fons disponibles per al pagament del deute. Aquest pla, però, ja ha provocat les primeres protestes i una vaga, i el dia 1 de maig passat va ocasionar l’enfrontament entre manifestants i forces de seguretat al districte financer de la capital, San Juan.

La primera vista sobre la fallida del govern de Puerto Rico va concloure el 17 de maig a San Juan amb la clara advertència de la jutgessa, Laura Taylor Swain, que el procés i les decisions que se’n derivin portaran “dificultats” i “desil·lusió”, i que no estaran exempts de “dolor”. Però va indicar al Tribunal Federal que treure l’illa de la crisi “no és una opció, sinó una obligació”. Després de qualificar el procés d’“històric” i “sense precedents”, va dir que altres fites del procés judicial són la protecció dels porto-riquenys, recol·locar l’illa en el camí del creixement i “ser transparents”. També va subratllar que “no es podrà pagar tot” i que no hi haurà solucions fàcils. Però el procés tot just ha començat. I podria durar anys!