Al ritme dels bancs centrals

Disparitat entre les borses mundials les últimes setmanes, fortes les americanes i més febles les europees, amb l’excepció d’Itàlia, on l’aprovació per a la liquidació dels bancs del Vènet (Banca Popolare di Vicenza i Veneto Banca) i la seva posterior adjudicació al grup financer Intesa Sanpaolo suposarà un cost per a l’Estat italià de fins a 17.000 milions d’euros, però que, no obstant això, garanteix la solvència del nou grup. Per la seva banda, les borses dels mercats emergents amb prou feines es van moure, però tornen les incerteses polítiques al Brasil, on el fiscal general del país va acusar el president Michael Témer de corrupció. Encara que, de moment, el mercat ha entès que amb el suport actual ell controlarà el Congrés per aturar el procés, no seria gaire positiu que s’allargués molt la incertesa.

D’altra banda, el petroli ha arribat a caure a nivells anteriors al pacte de Viena, que va acordar la retallada de quotes, però també ha rebotat des de mínims arran dels rumors que afirmen que l’OPEP ja estudia una acció més agressiva, el que sembla imprescindible perquè el cru recuperi i consolidi nivells de 50 dòlars el barril.

La reunió dels banquers centrals a Sintra (Portugal) ha destacat per les paraules de Mario Draghi –que, més tard, han estat matisades– reconeixent que els riscos de deflació han quedat enrere i deixant la porta oberta a retirar els estímuls. Tot això ha portat a una puja generalitzada de la rendibilitat del deute públic, sobretot de l’alemany i de l’americà; i també ha tingut impacte en els mercats de divises, amb una clara apreciació de l’euro contra totes les monedes, excepte la lliura esterlina, immersa en les anades i vingudes del Brexit.

Pel que fa a la borsa, entre els sectors de l’Euro STOXX la reacció ha estat la lògica, amb un fort repunt dels bancs, també impulsats pels italians després del tancament del rescat a la banca del Véneto i pels espanyols després de la compra del Popular pel Santander i la compra de BMN per Bankia, ja que suposen nous avenços en la gestió de la crisi financera. També han repuntat sectors més cíclics lligats a matèries primeres, com ara els recursos bàsics (utilities) i l’energia, gràcies al repunt del petroli des de mínims. Entre les caigudes destaquen els bond proxies o altres de més endeutats, com ara les companyies de serveis públics, les telecomunicacions i les immobiliàries.

Una apreciació superior de l’euro acabaria sent un factor autolimitant per als plans de retirada d’estímuls del BCE, ja que portaria a un menor avanç dels beneficis pel tipus de canvi i la menor inflació, cosa que se sumaria al tensament de les condicions monetàries. I això, alhora, afectaria l’Eurozona.

Així, de cara als propers dos mesos, normalment inestables, i en què no sembla que la rendibilitat del deute alemany acabi sortint del rang de 0,15-0,5% en què s’ha estat movent aquest any, en el departament d’anàlisi de Banc Sabadell mantenim el nostre biaix més caut i apostem per sectors i índexs amb una puja menor acumulada durant aquest exercici i afavorits per l’aplanament de les corbes com és el cas dels mercats emergents. Pel que fa a sectors, destacaria Inditex i Dia, en el cas del comerç detallista, Allianz i Catalana Occident, pel que fa a assegurances, i valors defensius com ara utilities o energia, en què, respectivament, destacarien Iberdrola i Repsol Total arran de l’expectativa d’almenys una estabilització en el preu del cru. La nostra visió sobre els bancs també és més constructiva.