França i Alemanya, menys receptius a les exportacions

El sector exportador a l’Estat espanyol està jugant un paper essencial en l’actual fase de recuperació econòmica, que es manifesta en diversos aspectes. Primer, que les exportacions de béns van tornar a marcar un màxim històric el 2016, amb un valor de 254.530 milions d’euros, i, a més, van tenir un comportament millor que les del conjunt de la zona euro i de la Unió Europea (UE). També, que el sector exterior ha tingut una contribució positiva al creixement del PIB de l’any passat. En tercer lloc, que, en època democràtica, és el primer cop que l’economia estatal registra un superàvit exterior amb ritmes de creixement del 3%, com ha esdevingut tant el 2015 com el 2016. I, finalment, que el saldo positiu de la balança corrent des del 2013 s’explica, entre altres factors, pel superàvit de la balança dels serveis no turístics, que des del 2009 ha crescut fins a estabilitzar-se a l’entorn de l’1,2% del PIB els últims anys.

Per a l’Estat espanyol, la UE és la principal destinatària dels béns i serveis, amb una quota del 66,3% el 2016. Amb la voluntat que les empreses puguin desenvolupar la seva activitat exportadora en el Mercat Únic i amb la garantia que es complirà el principi de lliure circulació de mercaderies, va néixer el projecte Línia Oberta Fase XIV, que ha elaborat la CEOE en col·laboració amb l’ICEX.

Els més reticents

L’estudi analitza els obstacles que troben les empreses per vendre les seves mercaderies i serveis a la UE i posa de manifest que els mercats amb més obstacles coincideixen amb els països cap on es dirigeixen la major part dels productes d’aquestes empreses. Aquests mercats són França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Suècia, que sumen més del 80% dels obstacles registrats.

Per comunitats autònomes, les empreses que més obstacles han assenyalat són les del País Valencià (21,1%), Castella i Lleó (14,1%), Catalunya (11,3%) i Aragó (també amb un 11,3%).

Obstacles tècnics

Sobre els obstacles que troben per vendre les mercaderies, de les 900 empreses entrevistades, 153 han declarat 430 traves en el comerç intracomunitari dels seus productes, de manera que només el 17% d’aquestes ha trobat algun entrebanc en la seva activitat exportadora.

Pel que fa a les mercaderies, els obstacles comercials que més s’han posat de manifest són els relatius a les normes tècniques, que representen més del 70% de tots els detectats, i de què destaquen els que es refereixen a la falta d’harmonització, que obliga l’empresa a haver de complir amb les normes de cada estat membre a què vagi adreçat el producte, i els derivats de l’absència de reconeixement dels certificats o homologacions obtingudes a l’Estat espanyol.

Els obstacles relacionats amb els envasos i embalatges ocupen el segon lloc per ordre d’importància (gairebé el 15% del total), tots causats per falta d’harmonització en l’etiquetatge d’alguns productes.

Els sectors amb més entrebancs són els de les semimanufactures, l’alimentació, els béns d’equip, les manufactures de consum i els béns d’equip duradors, que, en total, sumen el 98,5% de tots els obstacles trobats.

Normes suplementàries

El 73% de les empreses entrevistades opina que les seves oportunitats de negoci dins la Unió Europea han augmentat, però lamenten els problemes relacionats amb els requisits tècnics exigits pels clients o distribuïdors en destinació que van més enllà del què exigeix la legislació de la UE. En aquest sentit, s’ha detectat un gran creixement dels problemes creats per la proliferació d’exigències tècniques privades que, sense tenir res a veure amb el funcionament del mercat únic, tenen un efecte més perjudicial que la mateixa legislació dels estats.

En segon lloc es troben els problemes relacionats amb els retards en els pagaments i, en tercer lloc, els entrebancs administratius i fiscals.