Economia

ISMAEL CORTÉS

CAP DE LLISTAD’EN COMÚ PODEM A TARRAGONA PER AL 28-A

“Dir «o referèndum o res» fa impossible el diàleg”

“Alliberar els presos polítics i fer que tornin els exiliats és el primer pas per al desbloqueig polític”

“Podem és l’única força estatal que treballa per tenir un debat seriós sobre el dret a decidir”

“Volem una regulació contra la ‘uberització’ de l’economia”

Cal un diàleg sobre el contingut del referèndum: condicions, participació mínima, garanties que el resultat seria vinculant...
ERC podria ser un bon aliat de Podem si recuperés la seva agenda social, que té oblidada o, com a mínim, en un segon o tercer pla
Ascó i Vandellòs tancaran i cal preparar la transició energètica perquè no tingui un gran impacte laboral

Quan va rebre la proposta de ser el cap de llista d’En Comú Podem a Tarragona, Ismael Cortés era a Brussel·les, ja que es mou molt a causa de la seva feina com a analista polític, investigador i defensor dels drets de les minories. Ara fa mig any que viu a Madrid.

El seu fitxatge no ha estat ben rebut per militants com ara el secretari general de Podem Tarragona, que deia que el preocupava no haver-lo vist mai per la ciutat ni pel partit. Com viu la polèmica?
En qualsevol partit, sempre hi ha diferències internes i persones que tenen les seves pròpies expectatives. Jo fa anys que treballo amb l’equip de Jaume Asens a Barcelona en l’àrea de Diversitat i Drets Humans. Estava en l’òrbita tot i no ser una persona del partit i, en l’últim moment, em van proposar ser el candidat, tant la secretaria general de Podem a Madrid com la de Catalunya, i també l’organització de l’equip d’En Comú Podem. A Tarragona els costava generar un consens clar amb tots els actors implicats, i en aquests casos és més eficient fitxar un independent. És bo per desbloquejar situacions, però també provoca sempre un reducte de malestar. De tota manera, aquest tema està resolt i el secretari general de Podem Tarragona està treballant intensament en la campanya.
Què el va seduir del projecte?
M’agrada especialment el projecte dels comuns perquè intenta fer anar a l’una diverses forces polítiques, i també pel seu tarannà dialogant. A més, amb tota la qüestió intercultural han estat avantguardistes.
Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany han fitxat per ERC, i Albano Dante Fachin ha muntat el seu propi partit, per posar-ne només tres exemples. La pluralitat de veus i interessos que hi ha dins d’En Comú Podem debilita el projecte?
Quan hi ha tanta divergència de veus, la part negativa és que cal més temps per consolidar un projecte. En Comú Podem és una formació jove i hem d’invertir més recursos i temps per generar aquest discurs, no únic, però sí cohesionat. I, en el camí, aquestes forces centrífugues que menciones seran una cosa amb la qual haurem de batallar constantment.
Quina és la seva proposta per desencallar el conflicte català?
El referèndum pactat, que implica el diàleg amb actors polítics estatals, perquè s’ha de dialogar al Congrés, no treballar de manera unilateral al Parlament.
Però fins a on estan disposats a arribar per aconseguir-ho? Serà una condició innegociable per donar suport a Pedro Sánchez com establirien ERC i JxCat?
Jo crec que precisament aquesta fórmula de posar el referèndum com a condició per fer possible el diàleg no s’ha de repetir. S’ha d’entrar al diàleg, en la mesura que es pugui, amb el mínim nombre de condicionants. El plantejament “o referèndum o res” impossibilita el diàleg. S’ha de començar per un altre pas més senzill.
Quin pas?
El reconeixement mutu entre actors polítics, que implicaria alliberar els presos polítics i permetre el retorn dels exiliats polítics, tant els representants com els activistes. Segon, cal un diàleg sobre el contingut del referèndum. S’ha de parlar de les condicions: preguntes, quines garanties hi hauria que el resultat fos vinculant, quina participació s’acceptaria com a mínima per validar-lo...
Si Sánchez no es compromet a alliberar els presos, no se l’investirà, doncs?
Dependria de la correlació de forces que tinguem. Si tinguéssim prou força, crec que tant En Comú Podem, amb la figura de Jaume Asens, com Podem, amb Pablo Iglesias, han deixat clar que el diàleg sobre els presos i la llibertat és un pas fonamental per al desbloqueig polític.
Insisteixo a preguntar si seria condició ‘sine qua non’, perquè ERC els ha acusat de defensar al Congrés els drets socials i alhora posar-se de perfil amb els nacionals.
No hi estaria d’acord. Crec que Podem és l’única força estatal que està allargant la mà, i no només això, sinó que està treballant de valent per tenir un debat seriós sobre el referèndum.
De tota manera, potser apostaríeu per una tercera proposta, més enllà d’“independència, sí o no”. Us definiu com a sobiranistes, però, més enllà d’això, hi ha posicions diverses...
Jo crec, i és una opinió personal, perquè com que som una força tan diversa hauríem de consensuar-ho amb tots els nostres territoris, que el federalisme és l’opció. Un model federal que permeti un avenç en les institucions d’autogovern.
A Sánchez li han quedat pendents algunes grans promeses com ara la derogació de la ‘llei mordassa’ i la reforma laboral. El pressionaran?
Sí, serà una lluita constant, però aquí necessitem les forces progressistes d’altres territoris, i ERC podria ser un bon aliat de Podem si recuperés la seva agenda social, que té oblidada o, com a mínim, en un segon o tercer pla. També cal lluitar contra la uberització de l’economia. Arriba a quotes màximes, amb repartidors com els de Glovo, però aquest esquema de subcontractar fins a l’infinit amb sous irrisoris per al treballador s’està estenent a molts altres àmbits i s’haurà de regular; no es pot passar la pilota als municipis.
Les seves primeres declaracions com a cap de llista a Tarragona sobre el corredor central van aixecar polèmica. S’ha de prioritzar igual que el mediterrani?
Els titulars que va fer la premsa estaven equivocats. Jo el que vaig dir és que la prioritat inequívoca és una aposta clara pel corredor mediterrani, però que també estudiaríem part de la demanda de la societat civil que necessita una millor connexió amb la resta de l’Estat, i aquí s’obren possibilitats com la tercera via, el corredor atlàntic i el central.
De tota manera, parlant de Tarragona, la demanda de més inversions en infraestructures deu ser clau.
Sí, també en rodalies. I potenciar el turisme familiar i, en el cas de les nuclears, assegurar-ne un bon manteniment i, sempre mantenint el diàleg amb la Generalitat, preparar la transició energètica. Ja se sap que el 2025 Ascó tancarà, i el 2035, Vandellòs. I hi ha el risc que a Tarragona passi el mateix que a les antigues capitals mineres com ara Lleó, Astúries i Huelva. No preparar una bona transició té un impacte laboral molt gran. Cal fer-ho i aprofitar per apostar per models que permetin donar oportunitats a la gent i trencar grans monopolis, per exemple, amb cooperatives energètiques.

Un defensor dels drets de les minories

Va néixer a Granada el 1985, però ha viscut en desenes de ciutats. De molt petit, a Barcelona. Es movia molt perquè el pare era guàrdia civil i, després, per la seva pròpia feina. És investigador i professor universitari, així com analista polític, i fa anys que lluita per la defensa dels drets humans, sobretot de les minories. La vinculació amb Tarragona li ve de la família paterna, que vivia entre Tortosa i Amposta. El seu avi era un gitano que recorria el territori portant arreu les últimes novetats, com la gramola i el telescopi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia