Un banc paga 1,1 milions a l’Ajuntament de Tossa per un producte d’alt risc
El Suprem anul·la una assegurança contractada pel consistori que li va fer perdre diners
Pel tribunal, l’entitat d’estalvis no va informar prou de l’oferta
Una sentència del Tribunal Suprem obliga un banc a pagar 1,1 milions d’euros a l’Ajuntament de Tossa de Mar, que va contractar un producte financer d’alt risc els anys 2006 i 2007. El consistori, aleshores encapçalat per Pilar Mundet (PSC), va contractar tres assegurances per amortir la puja d’interès d’uns crèdits bancaris d’un total de sis milions, però entre el març del 2007 i el gener del 2019 hi va perdre 961.984,61 euros. L’Ajuntament ja ha cobrat 1.132.858,52 euros, que són els diners que hi va perdre més els interessos (170.873,39).
Amb la sentència del 21 de març, el Suprem ratifica el que ja havien dictat l’Audiència de Girona el 19 de setembre del 2016 i el jutjat de primera instància número 6 de Blanes el 25 de setembre del 2014. L’advocat contractat per l’Ajuntament, Alberto Valero, valora que la sentència considera que l’Ajuntament no és un client professional i que el banc –aleshores Catalunya Banc SA, ara inclòs en el grup BBVA– li hauria d’haver detallat què són els swaps i els collars desactivables (noms dels productes). “La demandada estava obligada a sol·licitar informació sobre l’experiència financera dels seus clients”, diu la sentència.
Igual que havia fet l’Audiència, el Suprem dona la raó a l’Ajuntament, que va reclamar la nul·litat del producte. “L’interventor ha de fiscalitzar els comptes de l’Ajuntament i no ha de tenir coneixement especialitzat en productes financers”, explica Valero. A banda dels 1,1 milions d’euros, la sentència obliga el banc a pagar les costes, que podrien pujar a 120.000 euros.
El 2016, 36.310 euros
L’alcaldessa en funcions de Tossa, Gisela Saladich (Tossa Unida), explica que l’Ajuntament va contractar el producte d’alt risc pensant que era una assegurança: “Després de signar el crèdit, et feien signar una cosa que semblava que beneficiaria l’Ajuntament, però resulta que els interessos van pujar moltíssim.” El 2016, per exemple, l’Ajuntament hi va perdre 36.310,85 euros.
L’advocat de l’Ajuntament va presentar la demanda al jutjat de Blanes el 2014. Finalment, el Suprem dona la raó al consistori, que va demandar el banc en conèixer casos de privats i ajuntaments perjudicats. Per Valero, no hi havia jurisprudència al Suprem sobre anul·lacions de productes contractats per ajuntaments.
