El sigil·lós avenç de la nova Ruta de la Seda
La iniciativa xinesa busca implicar un mínim de 70 països d’Àsia, Àfrica i Europa en dues vies comercials -terrestre i marítima- que podrien capgirar l’ordre econòmic mundial
El repte del govern xinès és capgirar la desacceleració econòmica
Un collar de perles marítim i una via fèrria uniran Àsia amb Europa
La recuperació de la Ruta de la Seda, establerta fa 2.000 anys durant la dinastia Han, significa el rellançament d’una antiga xarxa de rutes comercials que van connectar durant segles la Xina amb el Mediterrani, a través d’Euràsia. El president xinès Xi Jinping n’és l’impulsor. Des que el 2013 va llançar la iniciativa –també coneguda com a Belt Road Initiative (BRI) i One Belt, One Road-, el projecte ha avançat amb sigil i celeritat. L’objectiu és el mateix que el de fa 2.000 anys però ampliat per les noves xarxes de transport terrestres i marítimes, la tecnologia i la globalització.
La nova Ruta de la Seda va néixer amb un programa que inclou inversions gegantines per al desenvolupament d’infraestructures, com ara ports, carreteres, ferrocarrils, aeroports, centrals elèctriques i xarxes de telecomunicacions, que s’establiran en més d’una setantena de països, que representen a la vora del 65% de la població mundial i gairebé un terç del PIB del món.
La iniciativa estableix cinc prioritats: la coordinació de polítiques, la connectivitat d’infraestructures, el comerç sense entrebancs, la integració financera i la connexió entre persones. Tot destinat a traçar dues grans vies de comerç, per terra i mar, amb un bon nombre d’afluents. En la seva ruta marítima, unirà les regions costaneres de la Xina amb el sud-est i sud d’Àsia, el Pacífic sud, l’Orient Mitjà, l’Àfrica oriental i acabarà a Europa. Per terra, un ferrocarril des de la Xina fins als ports de Rotterdam i Hamburg, amb possible ampliació de la línia fins a Madrid.
“A hores d’ara, el repte més important que té la Xina és la desacceleració. El fre de l’economia podria portar el Partit Comunista Xinès a una situació incòmoda i la nova Ruta de la Seda és l’instrument de Xi Jinping per contrarestar aquesta situació”, explica Jordi Molina, professor de geopolítica i geoestratègia d’EADA Business School de Barcelona. També es constata que cada vegada són més els països que se senten incòmodes en l’ordre econòmic internacional sorgit el 1945 dels acords de Bretton Woods (Nacions Unides, FMI, Banc Mundial i OMC), que van permetre dibuixar les grans línies del sistema financer internacional.
Centre de gravetat.
En opinió d’Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya,“la Xina vol replicar el model d’Alemanya, eliminar l’etiqueta de la baixa qualitat dels seus productes i dotar-los de valor. De fet, s’han proposat ser els líders mundials en innovació el 2015, tornar a ser considerats l’imperi del mig, que és en definitiva la traducció occidental del seu nou en xinès”. Per ell, també el centre de gravetat econòmic es desplaça cap a Orient.
El taulell es sacseja. Nous països estan entrant amb força a l’elit de l’economia mundial, alguns dels quals tenen les llibertats restringides o simplement no existeixen. “Ara tenim models que funcionen econòmicament parlant, que generen més riquesa que les democràcies clàssiques, en què la gent està disposada a acceptar restriccions a la llibertat i a la participació política a canvi de benestar”, explica Molina, que posa com a exemple Singapur. “En aquest país asiàtic es pot votar dos partits i no se’n pot crear cap altre perquè està prohibit. No hi ha dret de manifestació, però la gent no protesta, ja li està bé. Són molt rics”, explica, i es pregunta què és el que manté unida una democràcia liberal. La resposta és clara: la riquesa. “La igualtat, la llibertat i la fraternitat són conceptes que funcionen quan van bé les coses”, rebla.
Mentrestant, els Estats Units perden l’hegemonia de què han gaudit fins ara en el marc econòmic internacional. “Però mantenen la primacia”, indica Molina. Tot i això, la Xina té dos actius geoeconòmics de pes davant dels Estats Units. D’una banda, la gran potència asiàtica té a les seves mans la major quantitat de deute del país anglosaxó. D’una altra banda, és el seu principal soci comercial. Això fa que la xarxa d’aliances internacionals s’estigui recomponent. I al bell mig, Europa, amb les seqüeles d’una crisi financera de la qual encara no s’ha refet i amb l’amenaça d’una nova recessió al llindar de la porta.
Coexistència pacífica.
La Xina proposa molts àmbits de cooperació, centrats en la construcció d’una gran xarxa d’infraestructures per on passarà el futur comerç entre Àsia i el continent europeu, però també impulsa la participació en medicina, ciència, tecnologia, innovació, cultura... Un llarg etcètera en què cap àrea queda exclosa. Sempre seguint els principis de coexistència pacífica, com apunta Christina Müller-Markus en el seu article One Belt, One Road: el somni xinès i el seu impacte sobre Europa, publicat pel Cidob, el maig del 2016. Aquests principis observen el respecte mutu, l’acord de no-agressió i no-intervenció en els afers interns dels països amb qui pacta, la igualtat i el benefici mutu i la coexistència pacífica. Quin país no autoritzarà unes inversions molt més que milionàries que venen avalades per aquests principis? El nou i seductor llenguatge diplomàtic agrada al sud-est asiàtic, a Àfrica i també a Europa.
El collar de perles, com l’anomenen els nord-americans, que la Xina està teixint per mar i terra no és una quimera. El projecte avança sense pausa, alhora que deixa entreveure que es produiran canvis significatius en l’ordre econòmic mundial d’aquí a poques dècades. Europa prioritza els acords econòmics amb la Xina mentre deixa en un calaix el TTIP, l’acord transatlàntic que havia de convertir les economies nord-americana i europea en les més grans del món. La por d’alguns, però, es concentra a com frenar els canvis polítics que aquest avenç comercial de la Xina pot arribar a provocar.
Un nou escenari per a Catalunya
Catalunya, com a part de l’Estat espanyol, “no té múscul per imposar-se davant una iniciativa gegantina com la que proposa la Xina”, assegura Anton Gasol. Tot i això, “sempre ha sabut estar en primera línia, encara que el que no ha acompanyat mai ha estat la dimensió que hauria de tenir. No ens fem grans. Però no hi ha cap dubte que és millor estar amb els alumnes més avantatjats de la classe”. Per Jordi Molina, “tot el que contribueixi a la connectivitat, a l’increment de fluxos de negoci i de les oportunitats, als intercanvis de tota mena, ha de ser benvingut”.