Economia

La innovació arriba al peix blau de la Costa Brava

Les captures de peix blau suposen el 70% de la pesca gironina, però només el 25% de les vendes

Una salsitxa de sardina i un hummus de seitó, entre les novetats

Una salsitxa de sardina amb textura suau, un hummus de seitó i un fumet de sorell –aquest darrer, en fase de desenvolupament avançada–. Són els nous productes elaborats per l’IRTA amb el suport i la participació de les confraries de pescadors, empreses transformadores i el GALP-Costa Brava, a través del projecte anomenat Valorització del peix blau per a la millora de la competitivitat del sector pesquer, cofinançat pel Departament d’Agricultura i pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca.

“La nostra estratègia és impulsar el sector pesquer”, explica Anna Masdeu, gerent del GALP-Costa Brava, l’entitat que selecciona els projectes als quals es destinaran els fons. “La idea del GALP és dinamitzar el territori, i tenim la sort de tenir a prop l’IRTA”, hi afegeix Masdeu. En aquest cas, diu, volen “potenciar la cadena de valor del peix i fomentar també que les peixateries puguin oferir nous productes”, i recorda que, si bé les carnisseries han fet un pas important per oferir una gran quantitat de productes vinculats amb el sector carni, en el cas de les peixateries encara no és ben bé així.

Sota aquesta premissa de donar valor al peix blau i afavorir-ne el consum, es va iniciar el projecte a l’IRTA –que anteriorment ja havia treballat en el desenvolupament d’altres productes amb el peix com a base–. En aquest cas, ha suposat un any i mig de recerca abans no s’ha arribat a poder presentar aquests tres nous productes.

Metodologia

Les espècies de peix blau escollides per tirar endavant el projecte han estat la sardina i el seitó, tot i que es podria extrapolar a altres espècies de baix valor comercial. Segons Elsa Lloret, tècnica especialista en embalatge alimentari de l’IRTA, els principals reptes que han hagut d’afrontar han estat, per una banda, aconseguir el màxim rendiment d’un producte de talla inferior respecte a altres espècies de peix blau i amb molta espinada, i, per l’altra, el fet que aquest peix té tendència a oxidar-se fàcilment, ja que és ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3. Així, s’ha hagut de superar el repte tecnològic que suposa treballar amb matrius diferents de les de base càrnia. En el cas de l’hummus de seitó, s’han desenvolupat productes amb cigrons o amb llenties, cercant una textura suau i cremosa; en el cas de la salsitxa, el repte ha estat més complicat, ja que es requeria una textura més ferma i compacta. El paté de sardina ha presentat el repte d’optimitzar la capacitat emulsionant dels ingredients durant el processament tèrmic i la seva estabilitat durant la conservació a temperatura ambient, a la recerca d’una textura untuosa. D’altra banda, també s’ha treballat en un fumet de sorell, del qual quedaria pendent la fase de validació del tractament tèrmic segons les tecnologies de què disposa el sector.

Després d’aquesta primera fase de desenvolupament de productes, a partir d’ara, la tasca de l’IRTA serà donar suport tecnològic i assessorament a aquelles empreses que s’interessin a desenvolupar aquests i altres productes i portar-los al mercat, explica Lloret.

LA FRASE

La nostra estratègia és impulsar el sector pesquer
Anna Masdeu
gerent del grup d’acció local pesquer costa brava

LES XIFRES

6.500
tones
de peix blau es capturen a l’any a les comarques gironines. Representen el 72% del total de captures.
25
per cent
del volum d’ingressos recaptats de la primera venda a la llotja corresponen al peix blau.

6.500 tones capturades

Les captures de peix blau durant l’any passat a la zona de la Costa Brava van suposar el 72% de totes les captures, però únicament un 25% del volum dels ingressos recaptats de la primera venda a llotja, a causa principalment del volum de captura de seitó i sardina, segons s’explicava en la jornada tècnica celebrada aquesta setmana a l’IRTA de Monells per presentar els nous productes. De les 6.500 tones a l’any capturades en total a la Costa Brava, el seitó i la sardina es van situar al voltant de les 3.500 i les 1.700 tones i d’un preu mitjà anual aproximat d’1 o 2 euros el quilogram.

Segons l’IRTA, el baix valor comercial del seitó i la sardina es deu principalment a la seva talla, inferior respecte a altres espècies de peix blau més preuades i, també, a la seva espinada, que el fa un producte poc atractiu a l’hora de ser consumit fresc i que en dificulta la transformació en producte preparat.

El peix blau és una font d’àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, entre els quals destaquen els omega-3.

El Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava finança 54 projectes

U.C

El projecte per reivindicar el valor del peix blau figura entre la cinquantena que el Grup d’Acció Local Pesquer de la Costa Brava (GALP) ha finançat en dos anys. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre, una entitat publicoprivada liderada pel sector pesquer gironí a través de les confraries i la Federació Territorial de Girona que vetlla per augmentar la competitivitat del sector pesquer i garantir la sostenibilitat dels ecosistemes i els recursos marins. Així, abasta onze municipis gironins, tots els que tenen confraria.

Per al període 2018-2020, l’entitat disposa de 2,8 milions d’euros per repartir al territori a través de projectes escollits segons el criteri establert. Els projectes seleccionats són per impulsar quatre grans línies estratègiques, segons explica Anna Masdeu: aconseguir la competitivitat del sector pesquer, la protecció dels recursos pesquers i els ecosistemes marins, el desenvolupament local sostenible i la formació i capacitació del sector, mirant d’incorporar els joves al sector, en el qual hi ha un important problema de relleu generacional.

Més projectes

Així, la cinquantena de projectes que ha finançat en aquests dos anys s’enfoquen cap a un desenvolupament econòmic sostenible dels municipis pesquers i cap a la formació i capacitació dels professionals que s’hi dediquen. Entre aquests projectes, a banda del dels nous productes de l’IRTA que s’acaba de presentar, n’hi ha d’altres com ara un estudi de consumidors de la gamba de Palamós o, senzillament, el desenvolupament del lloc web d’una confraria. “La idea és anar agafant projectes més ambiciosos”, assenyala Anna Masdeu, que també destaca la col·laboració amb els ajuntaments, que proposen projectes que valoren la identitat pesquera d’aquests municipis, però també amb altres entitats científiques com ara l’IRTA, el CSIC i la càtedra d’oceans i salut humana de la UdG. En aquest darrer cas, per exemple, s’ha dut a terme un estudi que analitza el contingut d’omega-3 del peix blau descarregat a les llotges de Girona.

Actualment, el GALP té oberta una convocatòria –de concurrència competitiva– de 500.000 euros per repartir per al 2020. “Ens volem assentar al territori. Tenim finançament fins al 2022 i l’objectiu és assentar-nos”, insisteix Masdeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA