Obren un gran espai d’idees sobre el futur del vi català
Sota el nom Vins Vinents, ha començat un congrés participatiu que presentarà les conclusions el mes de juny del 2020
La iniciativa, de l’Incavi i l’AVC, vol dibuixar una estratègia fins al 2030
Sota el nom Vins Vinents, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i l’Associació Vinícola Catalana (AVC) han posat en marxa un gran congrés participatiu que es desenvoluparà en diverses jornades des d’ara fins al juny del 2020 per dibuixar les línies estratègiques de futur del vi català. L’objectiu és obrir un debat intens sobre les quatre àrees bàsiques que consoliden el sector: l’organització interna, l’economia i els mercats; la recerca, el desenvolupament i l’estratègia tecnològica, i cultura i comunicació. Per fer-ho, s’han organitzat grups de 25 persones proposades pel consell assessor de l’Incavi, vinculades o no al sector vitivinícola, però que poden fer aportacions interessants al debat.
L’estratègia neix del consens dels dotze consells reguladors de les denominacions d’origen catalanes, els sindicats JARC i Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, les patronals Pimecava i l’Institut del Cava, ACCIÓ, Prodeca, i els departaments d’Agricultura, Empresa i Coneixement, Salut i Cultura de la Generalitat.
Cogovernança i pagesia
“Seure per parlar, reflexionar i posar nom a les coses no és mai dolent”, va afirmar la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, convençuda que, d’aquest primer gran procés participatiu del sector, en sortiran coses bones. Però hi ha un punt de partida necessari. “Si no comencem a entendre que la pagesia és clau perquè dona sentit a la cohesió territorial del país, no cal que ens plantegem gaires reptes”, va dir Jordà. Segons la consellera, el sector del vi a Catalunya “té més reptes que mai”: la crisi climàtica, les demandes del consumidor, les denominacions d’origen i els desequilibris entre l’oferta i la demanda, que s’han traduït en l’última crisi del preu del raïm. Per això, segons ella, “és necessari aquest debat estratègic”, que Jordà considera important també perquè ofereix al ciutadà una nova forma de cogovernança republicana: “Treballar plegats per avançar i millorar el vi català.”
De fet, el calendari d’aquest pla estratègic preveu jornades intenses de debat i treball. La primera va tenir lloc divendres passat a les instal·lacions de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, a Vilafranca del Penedès. A partir de la primavera, es faran quatre presentacions públiques de conclusions i una jornada oberta al públic. A més, durant el primer semestre del 2020, tots els documents dels grups de treball es publicaran a l’espai Participa de la Generalitat de Catalunya, un espai de participació ciutadana en què, de manera digital, la ciutadania podrà contribuir amb les seves aportacions en cadascun dels debats.
LA FRASE
Jordà vol fer pedagogia del cava
La consellera Jordà està disposada a fer pedagogia on calgui sobre el que és i el que representa el cava per a Catalunya. De fet, s’ha avançat als compromisos que havia adquirit amb el sector i s’ha reunit amb la direcció de Henkell –propietaris al 50% de Freixenet– i no perd l’esperança d’arribar a un punt bo per a l’empresa i per als pagesos. Assegura, però, que hauran de continuar parlant. L’empresa alemanya manté la voluntat de mantenir-se en la línia de preus baixos del cava. Segons ella, consideren que el cava no ha de ser un producte exclusiu per a les “celebracions amb esmòquing”.
Jordà s’ha compromès a convocar la reunió del sector que tenia prevista abans de Nadal i confia que tots els integrants hauran fet els deures. La consellera està disposada a continuar treballant amb el sector per obrir un nou camí per als productors després de la crisi de preus de l’última verema.
